NAVEGAR EN LA INCERTESA
A vegades en el transcurs de la vida vivim situacions que ens provoquen patiment, i aquestes situacions més o menys punyents són inherents a la pròpia vida.
Quan la idea que tenim del què ha de ser la vida no s'ajusta al que nosaltres esperem que sigui, els nostres esquemes es desmunten i ens descol·loquem.
En realitat el que ens descol·loca té a veure amb les expectatives que tenim, amb el que voldríem, amb un desig de tal com ens agradaria que fossin les coses, però en lloc de formular-ho com a desig, ho convertim en una creença i esperem que es compleixi i quan no es compleix tenim sensació d'incertesa. A partir d'aquí quan les coses que ens passen no s'adiuen al ' esquema predeterminat que tenim, ens frustrem, ens queixem de la nostra mala sort, instal·lant-nos a vegades en el desànim o en la ràbia.
- Cóm ens sentim davant de situacions d'incertesa?
- Cóm reaccionem davant d'aquestes situacions?
- Estem preparats per viure en l 'incertesa?
- Ens han explicat que la incertesa forma part de la vida, que n'és una de les seves principals característiques i que hem d'aprendre a viure amb ella?
- Què sentim quan pensem la vida des d’aquesta perspectiva?
De fet, la incertesa dona sentit a la vida i n'és un dels eixos més importants, ja que tot gira al seu voltant. I contrarrestem el neguit que ens produeix mitjançant una idea de falsa seguretat.
- De què creiem que depèn la nostra seguretat?
- Quines coses ens fa sentir segurs?
- On dipositem les nostres expectatives de seguretat? En factors externs o interns?
- Si són factors externs, quins són? I si són interns?
Corren temps de canvis socials i econòmics, però també culturals i de valors. Aquesta situació que estem vivint en el nostre entorn té com a conseqüència un malestar social que anomenem “crisi”. Aquesta crisi comporta per a moltes persones una forta desestabilització emocional, ja que en surten afectats aspectes importants de la seva vida que estan relacionats amb les pèrdues.
Quan patim pèrdues importants: lloc de treball, pèrdua econòmica, una separació, haver d’emigrar, la mort d'un familiar, etc., ens sentim molt vulnerables, i ens envaeix una sensació de inseguretat i desemparament perquè perdem els punts de referència on fins aleshores ens havíem sostingut.
Reflexionar sobre això ens pot ajudar a prendre consciència dels valors que associem a la idea de seguretat i a una revisió i replantejament del pilars que la sustenten. Sovint ens recolzem en aquests pilars sense qüestionar-los perquè no ens hem parat a pensar en què es basen, i, erròniament, a vegades hi fem descansar el nostre equilibri emocional.
La incertesa està lligada a la idea de canvi, i els canvis a vegades ens espanten pel que tenen de nou i desconegut, i ens passa fins i tot quan el canvi és voluntari perquè volem avançar en alguna cosa. Quan no ho és i la vida ens sacseja amb sotracs inesperats, la por augmenta i ens pot paralitzar, sobretot quan está relacionada amb pèrdues ja que el que perdem ens donava seguretat. És en aquests moment quan ens abandona la perspectiva, ens sentim vulnerables, perdem el propi criteri i som fàcilment manipulables.
LA SENSACIÓ D'INCERTESA ENS DECOL.LOCA I ENS SENTIM VULNERABLES
CÓM ENS DEFENSEM DAVANT LA SENSACIÓ D'INCERTESA
- Ens adherim a les opinions i actituds dels altres com a forma de seguretat postissa que ens impedeix escoltar el nostre jo intern i ens aboca a la dependència.
- Renunciem a dubtar, reflexionar i investigar per aconsseguir el nostre propi criteri per por a equivocar-nos.
- Fem fugides endavant, no parem de fer coses, en plan hiperactiu per no escoltar-nos ni reflexionar.
- Evitem parlar dels temes que ens fan por per no enfrontar-nos amb l'opinió d'algún amic que ens pot fer questionar el que pensem i "obligar-nos" a adonar-nos-en que necessitem fer un canvi.
- Ens desorientem i ens confonem perquè estem en contradicció i sentim que no portem les rendes de la nostra vida.
**********************************************************************************************
Tenint en compte, doncs, que la incertesa ens crea por i inseguretat, com es pot viure bé en un mitjà que sentim hostil i en uns moments com els actuals on la idea de seguretat està en crisi?
COM APRENDRE A NAVEGAR PER LA INCERTESA I ARRIBAR A BON PORT
ASPECTES IMPORTANTS A TENIR EN COMPTE
- Més enllà dels factors socials actuals, actualment tan difícils, el més important és poder acceptar i assumir que la vida és així, incerta, i que això no ha de ser necessàriament un entrebanc per viure-la bé i satisfets. Com amb tots els imponderables, no hi hem de lluitar, perquè si ho fem sens girarà en contra com un bumerang. L'hem d'acompanyar, portar la incertesa al costat, dialogar-hi, pactar-hi, com amb una companya de viatge, ja que tota la nostra vida vulguem o no, conviurà amb nosaltres.
- Aprendre a posar en qüestió les veritats absolutes perquè són les que van associades a les "grans veritats" que ens "guien" pel camí del que suposadament "hem de pensar i hem de fer". Posar en dubte els dogmes, les actituds d'una suposada seguretat que no s'acompanyen de tolerància i les de qui no es posa al nostre lloc per entendre el que sentim i pensem.
- Permetre'ns dubtar i donar valor i sentit al nostre dubte i a les coses de les què dubtem. Això ens ajudarà a esbrinar què ens convé més i què menys, que ens agrada més i què no. Generalment se li dona al fet de dubtar una connotació negativa perquè s'associa amb inseguretat. Res més lluny d'això, tots el inventors ho són perquè s'han permès el benefici del dubte i han posat en qüestió "veritats" establertes convencionalment. Dubtar és positiu sempre que no ens hi encallem donant contínuament voltes al mateix, ja que llavors no ens deixa avançar. Dubtar ens ha de servir per investigar i resoldre.
Socialment es propicia una imatge de seguretat que no sol passar per la reflexió, i que per tant no permet el dubte, condició indispensable per arribar-hi. No dubtar és instal·lar-se en una falsa seguretat.
- Permetre’ns "no saber". Sovint se senten frases com aquesta: "Hem de ser segurs, positius, saber sempre el que volem fer, el que volem ser..." Desconfiem de les frases en imperatiu: neguen els sentiments que hi estan vinculats, i per tant es converteixen en judicis que maten les emocions dels qui no s'ajusten a aquest patró. Per exemple..."Hem de ser valents i superar les coses". Bé, i si no ho som? I si tenim por?... Llavors, què passa? On està escrit que s’hagi de ser valent? Per què es dóna per suposat? On col·loquem aquest sentiment de por si no pot ser escoltat i acollit per poder-lo comprendre i superar?
El problema el tenim quan interioritzem aquest tipus de missatges, ya que en convertim ,en el nostre pitjor jutge, desqualificant les nostres emocions i sentiments creient que són inadequats en lloc d'acollir-los amb tendresa com fariem amb el nostre millor amic.
Com veiem, hi ha molts prejudicis i moltes actituds associades a "com s'ha de ser, sentir i pensar" que estan molt mitificades, i que porten a la gent a sentir-se en inferioritat si no acompleixen els estàndards que se suposa que hem d'assolir. Perquè... si no som valents es que som covards? Si dubtem es que som insegurs? Si no sabem el què volem és que no tenim recursos per investigar-ho? Sincerament, ho dubto. Però tot això és el que solem pensar quan no podem questionar a persones que ens mostren amb prepotència la selva falsa seguretat.
- Permetre’ns equivocar-nos, ja que és l’única manera que tenim d'aprendre, no n'hi ha una altra.
Fixeu-vos que una cosa se segueix de l'altre. Si no acceptem que la vida és incerta, si no qüestionem i desmitifiquem les opinions dels altres, si no dubtem de les veritats absolutes, tampoc podrem prendre decisions fent valdre el nostre criteri perquè tindrem por d'equivocar-nos.
EQUILIBRI INESTABLE
QUÉ IMPLICA APRENDRE A VIURE EN LA INCERTESA
Un cop hem entès i asajat amb les premises que us he comentat, aprendre a navegar en un lloc incert ja no serà una feina feixuga, ja que no significarà navegar sense rumb.
Per tant implica:
- Aprendre a navegar en un equilibri inestable.
- Confiar en la nostra brúixola interna que haurem aconseguit mitjançant la reflexió.
- Marcar el rumb que nosaltres volem en cada moment.
- Confiar en els recursos que tenim i que hem utilitzat altres vegades per sortir-nos-en i que seran els nostres punts de referència on ens podrem recolzar.
- Tenir libertad d'elecció.
APRENEM A NAVEGAR AMB EL NOSTRE PROPI RUMB