Les persones, sovint ens enganyem a nosaltres mateixes per eludir en certa manera alguns aspectes de la realitat que no volem o no podem veure.
Aquests aspectes de la realitat queden situats en un punt cec fora del nostre abast, ja que conscient o inconscientment els hem aparcat o enterrat allà, per por al conflicte que ens suposaria mirar-los de cara.
L'AUTOENGANY COM A PROTECCIÓ
Una de les funcions de l’autoengany és protegir-nos de la por que tenim davant de coses que creiem insuportables, i ajudar-nos a apaivagar el patiment que ens suposaria mirar-les de front.
Des de aquest punt de vista, l’autoengany compleix una labor que ens ajuda momentàniament a pair coses molt difícils. La reacció de bloqueig que tenim davant una situació com pot ser la pèrdua d’un éser estimat, d’una feina o el diagnòstic d’una malaltia greu, ens estalvia un patiment que no podem encaixar, i que potser més endavant anirem assimilant.
Però quan aquesta reacció de bloqueig roman molt de temps, el que abans ens ajudava, es transforma en una dificultat que ens impedeix percebre quan és necessari defensar-nos i defensar als altres davant de situacion injustes, conquerir el que volem, i avançar d’una manera sana, i llavors es converteix en un comodí que disminueix moltíssim la nostra capacitat de comprensió, i que el fem servir per a tot.
Per justificar-nos davant de:
- Coses que no volem veure.
- Situacions que ens fa por afrontar.
- Responsabilitats que temem assumir.
Hi ha dos tipus d'autoengany: un auto engany conscient, que és quan veiem les coses a mitges, i un altre de més inconscient, on la realitat ens resta barrada.
L'AUTOENGANY CONSCIENT
Quan no volem veure coses que són evidents per nosaltres mateixos.
Per exemple:
“No sé com puc gastar tants diners, em quedo a zero a final de mes i no compro gairebé res”. Però sabem que ens gastem aquests diners.
"Si ara demano un préstec i l'any que vé em donen un ascens, segur que em puc comprar aquella casa que m'agrada tant".
“No tinc ni idea de perquè no perdo pes, si no menjo quasi gens!” I ens acabem de marcar un dinar pantagruèlic.
“No tinc mai temps per fer el que vull”. I ens passem hores xatejant.
"M’agradaria haver estudiat un màster en economia, però crec que ja és massa tard. Sé que ho podria fer, sempre ha estat la meva il.lusió, però segur que després no trobo feina o bé em paguen poc. No val la pena”. Però segueix queixant-se de que li agradaria avançar a la feina".
"No m'agrada l'actitud de la meva parella, però crec que amb el temps canviará"
"Sembla mentida que no es puguin sol.lucionar els drames actuals dels refugiats de guerra, però de guerres n'hi han hagut sempre".
"Ja fa dos anys que tinc un projecte engegat i ara està encallat”. Però no ens hem posat seriosament a consultar- lo amb experts.
Podem incloure-hi molts més exemples, però tots seran de una naturalesa similar, coses que diem que volem fer, però que ens justifiquem de no aconseguir-ho.
L'AUTOENGANY INCONSCIENT
Quan no ens adonem d’allò que tenim al davant.
En aquests casos, la nostra pròpia realitat, resta tant oculta a la nostra mirada, que els aspectes que no veiem ens dificulten aprendre tot allò que hi està rel.lacionat, i per tant, també ens impedeix conèixer aspectes de nosaltres mateixos que ens ajudarien a madurar emocionalment i a aconseguir les coses que volem.
Exemples:
- A vegades a un estudiant que li costa comprendre certes assignatures i que es bloqueja quan les estudia, és possible que aquest bloqueig vagi associat a aspectes emocionals que s’han quedat encallats i que impedeixen la comprensió de situacions viscudes que no ha pogut pair. Aquestes bloqueig s’estén també a matèries d’aprenetatge concretes que dificulten una bona evolució acadèmica.
- Més sovint del que sembla, aquesta dificultat, està relacionada amb fets viscuts, que ens remouen molt per dins malgrat no ens adonem, i per evitar el dolor que el record avivaria, es desplega un mecanisme inconscient que s’ha automatitzat, impedint rememorar aquestes vivències. Aleshores cada cop que el record és a prop de la conciència, és bloquejat i reprimit automàticament, i en el seu lloc apareixen un símptomes que creiem inmotivats, com per exemple: ansietat, insomni, tristor, por, ràbia exagerada, etc., i com que no sabem amb què estan vinculats, anem al metge perquè ens recepti pastilles per alleujar-los.
- Un nen que sap que és adoptat, però que no pot parlar de la seva adopció perquè les situacions viscudes són massa doloroses per recordar-les sense patir molt.
- Una dona o un home maltractats per la seva parella, que justifiquen l’actitud de maltractament perquè ni en situacions extremes poden pensar en deixar la relació.
- La noticia d’un diagnòstic mèdic greu quan no podem suportar el patiment perquè ens remet a una situació irreversible.
CONSEQÜENCIES DE L’AUTOENGANY
La característica fonamental de l’autoengany, sobretot quan és conscient, és la contradicció, ja que ens adonem de coses que no volem pensar, i que ens ajudarien a solucionar situacions de les que ens queixem crònicament.
Per tant, tot allò que no volem veure, i que ens fa por afrontar, interfereix en el que volem aconseguir, projectes, metes i objectius. Com a resultat d’aquesta actitud, àmbits importants de la nostra vida en queden afectats.
Les nostres relacions
A vegades quan ens enganyem a nosaltres mateixos, també enganyem als altres, i els acabem fent mal, a ells i a nosaltres.
La nostra economía.
No en sabrem resoldre aspectes pràctics perquè ens fa por veure la nostra realitat econòmica, ja que adonar-nos-en ens portaria al conflicte d’haver de decidir òm podem sanejar-la.
La nostra salut.
Quan no pensem en quins són els mitjans necessaris per conservar-la, tenint-los a l’abast i sabent que l’hauríem de millorar.
Podríem fer la llista més llarga, però fàcilment podem adonar-nos-en que tot el que no afrontem, disminueix considerablement la nostra qualitat de vida, perquè ens impedeix avançar individual i col·lectivament.
CÒM CONVERTIR L’AUTOENGANY AMB UNA EINA D’AUTOCONEIXEMENT
En primer lloc és fonamental acceptar que el problema més important per assolir els nostres objectius, a banda de factors externs molt evidents, som nosaltres mateixos. Aleshores ens serà útil observar com gestionem el nostre autoengany.
Totes les coses que detectem que ens fan por i que preferim no pensar, quan poc a poc les podem mirar de cara, són justament les que ens ajudaran a avançar i créixer personalment.
Per tant, allò fonamental és aprendre a ser honestos amb nosaltres mateixos, i revisar regularment aquelles coses que diem voler assolir i que resten encallades, identificar-les, i localitzar les pors que hi han al darrera per poder fer-lis front.
Hi haurà pors que podrem afrontar i d’altres que no, perquè ens costa admetre que les tenim.
La consulta a un professional de la salut mental ens ajudarà a identificar i afrontar emocionalment aquelles pors més resistents que moltes vegades xoquen amb la imatge que tenim de nosaltres mateixos i amb la nostra autoestima, i que són un hàndicap per avançar a la vida.
Frases populars:
"Todo es según el color del cristal con que se mira" (Ramón de Campoamor)
"Ojos que no ven, corazón que no siente" (refrán popular):
"Peor que ver la realidad negra es el no verla" (Antonio Machado)
"Una mentira no tendría sentido si la verdad no fuera percibida como peligrosa"(Alfred Adler)
"En el interior del hombre habita la verdad" (San Agustín)
