La intransigència és un dels aspectes de la personalitat que més afecta les relacions.
- Ens costa tolerar les opinions dels altres amb les que no hi estem d'acord?
- Volem dir sempre l’última paraula perquè pensem que tenim raó?
- Tenim pocs amics?
- Tenim fama d'intransigents entre la nostra gent?
PER QUÈ SOM INTRANSIGENTS
Què s'hi amaga al darrera de la intransigència? Si alguns dels nostres amics coincideixen en donar-nos aquest qualificatiu és perquè nosaltres amb el nostre comportament transmetem aquesta actitud.
Hi ha diverses raons que ens ajudaran a entendre per què som intransigents.
A vegades ens costa molt escoltar als altres pacientment i valorar les seves opinions com alternatives vàlides més enllà de si tenen raó o no, i el que fem és rivalitzar en lloc de comprendre. Això ens passa perquè tenim dificultat en posar-nos en el lloc de la persona que parla i entendre no només el que diu, sinó per què ho diu, intentar conèixer-la i no fixar-nos només en si té raó. Quan actuem d'aquesta manera no creem empatia. Per escoltar als altres de veritat es requereix un grau suficient de receptivitat, i això implica la voluntat d'interessar-nos sincerament per quí ens parla i pel que ens està dient. Fer-ho ens resulta difícil perquè pot ser que qui parla ens reflecteixi sense saber-ho, aspectes de nosaltres que no ens agraden.
Sovint, en lloc de comunicar-nos el que fem és rivalitzar per veure qui té raó, i llavors el "diàleg", si es que així el podem anomenar, es transforma en un partit de tenis on no hi ha lloc ni espai per l'escolta, perquè per escoltar hem de saber esperar i acollir el que els altres ens diuen. Aquesta forma d'escoltar no està tan relacionada amb l'aspecte racional, sinó amb l'emocional.
LA INTRANSIGÈNCIA IMPLICA INSEGURETAT
Volem demostrar i demostrar-nos que nosaltres en sabem més i no ens agrada que ens rebatin els arguments i menys que ens mostrin que els dels altres són més vàlids, perquè això ens crea inseguretat.
Estem més pendents del que diem nosaltres que del que diuen als altres.
Escoltem superficialment i només parem atenció als arguments que ens serveixen per rebatre.
Solem alçar el tó de veu o gesticular ostensiblement i a vegades els altres ens tenen por.
Sovint portem la contraria per sistema perquè volem mostrar-nos diferents als altres, i adoptem una conducta d'oposició sistemàtica per lograr-ho.
Necessitem molt ser escoltats i ser els protagonistes, tot i que potser ni ens ho hem plantejat. Potser és quelcom que ens ha mancat?.
Quan no estem d'acord amb el que ens diuen ens entossudim i ens instal.lem en posicions absolutes, o és blanc o és blanc.
Ens situem en un nivell jeràrquic suposadament superior respecte al que diuen els altres i no podem tolerar que algú opini de coses que "no sap".
Monopolitzem les converses i no deixem lloc als altres per dir la seva, tancant-nos en les nostres idees.
Barrem la possibilitat de feed-back i per tant d'empatia amb els interlocutors.
En realitat, darrera de tot això s'hi amaga un alt nivell d'inseguretat, ja que qui se sent segur no necessita demostrar que ho és, independentment de què tingui o no raó. I amaguem aquesta inseguretat mostrant l'altre cara: la de la coherència i la de l’aspecte racional, perquè no se’ns noti.
Per tant, l'actitud d'intransigència denota una gran necessitat de ser tingut en compte, de ser escoltat, de fer-se notar, perquè al darrera hi ha una mancança que denota molta inseguretat, que es tapa justament amb l'actitud contraria: la d'una falsa seguretat i contundència.
Acabem imposant el nostre discurs perquè necessitem que ens admirin. La imposició és un dels aspectes més evidents d'una mancança.
Aquest comportament, quan persisteix, no és una opció, sinó una necessitat.
I sobretot, no solem ser conscients de tot això.
CONSEQUÈNCIES DE LA INTRANSIGÈNCIA
Quan actuem amb intransigència, estem posant molta distància entre nosaltres i les altres persones i propiciem que ens rebutgin, ja que no hi ha lloc perquè la paraula dels altres sigui escoltada.
- Despertem poc interès per aquest estil tancat de comunicació i la manca de tolerància, i els amics coneguts es van allunyant a causa de la nostra manca de flexibilitat.
- Sovint fem discriminació del que no ens agrada i excluim el que hi està relacionat.
- Ens veuen com persones que només s'escolten a si mateixos i que s'interessen poc pels altres.
- S’avorreixen com a ostres pel nostre afany de protagonisme.
- Perdem amics per culpa de la nostra rigidesa i ens sentim sols.
- Tenim una gran dificultat per treballar en equip ja que no sabem consensuar les diferències, però pensem que som molt originals.
- No ens tenen en compte en situacions en les que es requerixi negociar punts de vista diferents i contraris.
TENIR EN COMPTE L'ALTRE
Quan opinem, expressem creences i punts de vista basats en els nostres valors, que d'una manera o d’una altra regeixen la nostra vida. Deixem anar espurnes del nostre món intern, mostrant aspectes molt personals de la nostra manera de ser, del nostre temperament i de la nostra identitat. A vegades mostrar el que pensem ens fa una mica de por. Por a ser jutjats si els altres no comparteixin el que diem o ens etiquetin d'una manera determinada en funció de les nostres opinions i actituds. Tot i així moltes vegades ens animem a expressar el que pensem i sentim.
Què és el que volem quan ens relacionem? Cada un de nosaltres ens podem fer aquesta pregunta. Volem comprovar si l’interlocutor és coherent amb el que diu i fer una anàlisi de contingut del seu discurs? O apropar-nos i escoltar des de el cor el què ens mostra l'altre?
El que realment és important quan ens comuniquem no és tant el que diem, sinó el què representa per a nosaltres allò que estem dient, i, per tant, això és el mateix per qui ens està parlant. Interessar-nos per aquest aspecte és el veritable secret d' una bona comunicació.
COM ACONSEGUIR SER PERSONES TOLERANTS
Important a tenir en compte:
- Si la nostra gent ens veu intransigent, plantejar-nos que poden tenir raó i revisar la nostra actitud.
- Observar el nostre discurs quan estem compartint converses amb els altres i identificar cóm ens sentim davant les diferències, les sabem encaixar?
- Ser honestos amb nosaltres mateixos i acceptar que potser som intransigents.
- Plantejar-nos què podem fer per canviar d'actitud.
- Mostrar respecte per les idees i actituds diferents de les nostres.
- Interessant-nos pels altres més enllà del que diguin, ja que les persones no som el que diem.
- Escoltar amb paciència l'aspecte emocional que els altres ens transmeten quan parlen amb nosaltres i agrair la confiança.
- Tolerar les diferències encara que no hi estem d'acord i rebatre amb respecte els arguments de qui ens parla.
VENTATGES DE SER TOLERANTS
- Creem empatia amb els altres.
- Donem a tothom la possibilitat d'expressar les seves idees obertament.
- Ens permet ampliar el nostre horitzò perquè estem oberts a tenir en compte i acceptar les idees alienes.
- Podem optar a integrar-nos en situacions que requereixin una perspectiva amplia i consens entre contraris.
- Les persones s'apropen a nosaltres perquè es senten còmodes amb la nostra companyia.
LA INTRANSIGÈNCIA ÉS FRUIT D'UNA GRAN INSEGURETAT I DE LA POR A SENTIR-NOS VULNERABLES
LA TOLERÀNCIA PROPICIA L'EMPATIA I LA COMUNICACIÓ.
