La gelosia en la relació de parella

 

La gelosia és una emoció que sentim o expressem quan tenim por de perdre alguna cosa o persona que considerem nostra. És una de les respostes emocionals més bàsiques i freqüents que surgeix en diferents situacions que generen rivalitat: en relació als germans, parella, companys de feina, pares, fills, etc.

Avui parlarem de la gelosia en la relació de parella.

En primer lloc i tenint en compte que la gelosia és un tema que està culturalment molt present i és molt controvertit, voldria posar èmfasi en la idea del patiment, el gran patiment que suporta una persona gelosa.

Qui és molt gelós, viu turmentat per una gran por, la de perdre  la seva parella, i aquesta por va molt més enllà de la parella mateixa perquè està associada a perdre tot allò que li dóna, i això és diferent per a cada persona que pateix de gelosia. Segons el que signifiqui per a nosaltres el que ens ofereix la nostra parella i el grau de necessitat que tinguem d'això, així serà el nostre grau de gelosia. Hi ha persones que necessiten molt la companyia, la protecció, l'afecte, la seguretat, les atencions continuades, tot el que els dóna la parella, i creuen que sense ella tot això no ho podrien tenir.

La gelosia va associada al grau de necessitat de coses que no ens hem pogut o sabut donar a nosaltres mateixos a causa de mancances afectives o carències. Aquestes necessitats, quan érem infants  la dipositàvem en els nostres pares o cuidadors, i d'adults, a vegades, la dipositem en altres persones, com per exemple la parella.

El problema que comporta la gelosia en una relació de parella és una qüestió de grau. Quan la gelosia que sentim ens produeix molt de patiment, limita la nostra relació d'una manera evident i a més a més ens porta a desenvolupar mecanismes de control sobre l'altre per comprovar si ens és infidel, és important que comencem a fer alguna cosa per solucionar aquest problema.

 

CÒM ES VA CONSTRUINT LA GELOSIA

De nadons necessitem una atenció gairebé absoluta per anar creixent de manera saludable. Els pares i cuidadors fan aquesta funció. En principi i si tot va bé, (moltes vegades no hi va), els tenim a tots per a nosaltres i ells cobreixen les nostres necessitats més bàsiques físiques i afectives. En el patró familiar clàssic, primer tenim a la mare tota per a nosaltres, el pare també hi és, però al començament el veiem com algú més. A mesura que la mare va donant un lloc al seu marit-pare perquè el nadó el reconegui com a algú molt important i absolutament vinculat a ella i que també forma part de la seva vida igualment que ell, el nen podrà començar a percebre que la mare té al seu voltant altres persones i coses que també són importants per a ella a banda d'ell mateix. Quan aquest pas de la mare cap el pare es fa sense problemes, el nadó anirà creixent captant que hi ha moltes altres coses que haurà de compartir amb la mare: primer el pare, i desprès tota la resta: germans, amics, temps de dedicació, etc. Aquest model de funcionament que els pares li hauran ensenyat-viscut, donarà eines al nen per aprendre a viure de manera saludable, no des de un patró dual si no des d’un patró compartit. Sabrà i haurà interioritzat que a la seva vida hi ha moltes altres coses que haurà de saber compartir, i això també li facilitarà saber rebre i saber ser agrait.

Per tant doncs, totes aquestes coses, que aniran formant part del nostre món, les haurem d'aprendre a compartir. Quan per diversos factors, que de nens no depenen de nosaltres sinó del nostre entorn, (i que poden ser de molts tipus i donarien peu a un altre article), això no ha estat possible, ens serà probablement més difícil, tot i que factible, aprendre-ho de més grans. Però si finalment no podem assolir aquest grau mínim de "saber compartir" que comporta viure en comunitat, això es convertirà en un problema que afectarà la nostra manera d'establir les relacions, ja que tendirem a buscar vincles duals per la dificultat de compartir  i la nostra vida relacional serà bastant limitada.

A partir d'aquí sorgiran una sèrie de problemàtiques respecte a les nostres relacions que pot anar des de la dificultat de tenir amics, fins a problemes amb la parella, amb els germans, amb els pares o amb els fills. Tot i que la dificultat més gran serà la de no saber ser el millor amic de nosaltres mateixos.

TRETS DE PERSONALITAT D'UNA PERSONA AMB GELOSIA

 

Patiment constant per sentir-se continuament decepcionada pels altres i per la vida.

Baixa autoestima, sensació d'infravaloració. Se sent poca cosa.

Manca de confiança en ella mateixa. Creu que no pot conquerir aquesta autoconfiança.

Ràbia contra un hipotètic rival que li pot prendre a la parella.

Ràbia contra ella mateixa per infravalorar-se.

Tristor per no valorars-se prou i pensar que no mereix ser estimada.

Dependència de la parella.

Idealització de la parella: espera que li doni el que li manca perquè creu que ho té tot i ella no.

Desconfiança en vers la parella: té por que l'enganyi.

Mecanismes de control en vers la parella: per comprovar si l'està traint.

Necessitat d'un amor incondicional.

Necessitat de reconeixement i de sentir-se molt necessitada.

 

 

QUÈ LI PASSA A UNA PERSONA QUE PATEIX DE GELOSIA

 

La persona gelosa té una manca molt gran d'autoestima i es veu en inferioritat de condicions respecte a altres persones i sobretot amb relació a la seva parella a qui li atribueix unes qualitats que, reals o no, sempre són desproporcionades, i aquestes qualitats responen a les seves pròpies mancances. Si la persona gelosa se sent insegura pensarà que la seva parella li pot donar seguretat, si es veu poc intel·ligent, veurà en la seva parella una persona molt més intel·ligent que ella etc.

Diposita la satisfacció de moltes de les seves necessitats més importants en mans de la parella, de qui depèn en la mateixa mesura en la que no pot o no sap cobrir-les per ella mateixa. Sent que si perd la parella ho perd tot.

Pensa que no és mereixedora de l'amor de la parella perquè creu que val poc i que un dia aquella se n’adonarà i la deixarà per una altre. En la seva fantasia sempre hi ha un possible rival que té moltes més qualitats que ella.

Creu que la parella li pertany com si fos una propietat i a fi d'obtenir totes les atencions que necessita estableix una relació predominantment dual on no hi ha cabuda per a res més, ni amistats, ni aficions, ni temps pels interessos de l'altre. Interpreta el temps que la parella dedica als altres com si l'estès excloent, ja que voldria formar part de totes les coses de la seva vida.

A vegades desenvolupa un comportament d'atencions desmesurades en vers la parella amb la finalitat  de retenir-la al seu costat però, en envair el seu espai, això sol provocar l'efecte contrari perquè produeix en l'altre rebuig i necessitat de posar distància, amb la qual cosa, moltes vegades acaba desembocant en un trencament traumàtic per la necessitat de la parella de tenir el seu propi i legítim espai.

La persona gelosa necessita que la necessitin per sentir-se valorada, això la fa dependre de la necessitat que tingui la parella d'ella i del grau de reconeixement que li doni. Si la parella és més independent que ella no se sentirà estimada, ja que pensarà que no la necessita per a res.

SENTIMENTS ASSOCIATS A LA GELOSIA

 

LA POR:

La persona gelosa té molta por de descobrir que no pot tenir tot el que voldria i de pensar que la parella tampoc li pot donar, ja que tampoc ho té, ja que si ho descobreix s'haurà de responsabilitzar de les seves pròpies mancances i aprendre a satisfer-les ella mateixa i llavors se sentirà molt sola. En lloc d'això viu en la fantasia de que els altres tenen coses que ella no podrà mai conquerir.

La manca de confiança en si mateixa li fa dipositar una "confiança" massa gran respecte al que la parella li pot oferir, generant unes expectatives desmesurades, que quan no són satisfetes, perquè l'altre no pot o no vol, interpreta que li està fallant i entra en una espiral de ràbia, decepció i desconfiança a ser traïda. Per apaivagar l'ansietat i el patiment que aquesta fantasia li provoca, comença a desenvolupar mecanismes de control sobre la parella a qui pot sotmetre a un tercer grau, fiscalitzant les seves accions a la recerca d'una veritat que, en molts casos, només existeix en la seva imaginació: la por de ser enganyada i abandonada. Aquesta por és inversament proporcional a la seva baixa autoestima i a la seva dificultat per autoabastir-se emocionalment.

Creu que la vida l'ha tractat injustament i que no té el que es mereix. Aquesta creença fa que estigui crònicament insatisfeta i sigui poc agraïda, ja que tot el que li donen és poc comparat amb el que sent que necessita.

Per sentir-se valorada necessita que la parella li mostri que és algú privilegiat per a ella, ja que la por a no ser-li indispensable és interpretada com a falta de valoració i reconeixement.

Por a sentir-se responsable que la seva gelosia no resolta provoqui el trencament amb la seva parella.

 

LA RÀBIA

La por abans esmentada es converteix en ràbia quan les seves demandes no són satisfetes i quan descobreix que la parella tampoc li pot donar tot el que anhel.la, desenvolupant sentiments de rivalitat en vers ella i en vers a tothom de qui creu que té tot el que a ella li manca.

 

A vegades creu que se'n riuen d'ella i la menyspreen, té molta necessitat de demostrar la seva vàlua, però com que no se sent valuosa genera sentiments de ràbia contra els altres i contra ella mateixa per no valorar-se tal com és i per no ser com li agradaria ser.

 

 

7  COSES QUE PODEM FER SI PATIM DE GELOSIA

 

1- Primer de tot ser sincers amb nosaltres mateixos i identificar si encaixem amb els trets d'una personalitat amb gelosia.

2- Si és així, reconèixer que patim de gelosia.

3- Identificar quines són les nostres necessitats. Ens serà fàcil trobar-les si partim de les coses què li demanem a la parella: afecte, protecció, seguretat, etc.

4- Trobar la fortalesa de percebre i assumir que aquestes són precisament les nostres mancances.

5- Deixar-nos sentir les emocions que estan vinculades a aquestes mancances: tristor, ràbia, angoixa, etc.

6- Treballar la confiança en un mateix de manera que augmenti la nostra autoestima i vagi desapareixent la inseguretat que ens dificulta conquerir les pròpies eines per donar-nos nosaltres mateixos el que necessitem sense dependre de la idea il·lusòria que ens ho doni la parella.

7- Si el grau de gelosia és molt gran i malgrat adonar-nos-se’n de tot allò que ens passa no som capaços de poder-ho solucionar, aleshores la nostra recomanació és que cal visitar un psicòleg perquè ens ajudi a augmentar la nostra autoestima i disminuir el nostre patiment.