Aquesta setmana s'ha celebrat a Barcelona, l’Alimentaria 2014. Enguany aquesta fira fa una aposta pels aliments saludables. Des de ja fa uns anys els aliments ecològics i els conreats de forma natural s'obren camí en el nostre mercat. Els efectes que un tipus determinat d'alimentació té sobre el nostre organisme es fan cada vegada més evidents, fins al punt que molts metges, no necessàriament naturòpates, els recomanen en les seves dietes per afavorir l'evolució d'un trastorn o d'una malaltia. Molts oncòlegs prescriuen aquest aliments com part del tractament farmacològic de la mateixa manera que demanen als pacients que prescindeixin d'altres com els sucres i la carn vermella.
Sabem que la manera d'alimentar-nos afavoreix o entorpeix el fet de mantenir un nivell de vida saludable pels efectes que té sobre el nostre cos. Però si mirem l'alimentació des de un altre angle, veurem que a vegades és un mitjà dels que ens valem per canalitzar les nostres emocions.
Avui parlarem d'alimentació i emocions i de la relació que hi té sobre l'ansietat.
En un gabinet psicològic l'ansietat és un dels motius de consulta més freqüents, hi ho és perquè és un dels símptomes mitjançant el qual s'expressa més, entre d'altres, un tipus de malestar vinculat al ritme de vida actual en què es valoren els objectius a curt termini i els resultats en funció de l'èxit social que s'associa a patrons establerts convencionalment i condicionats als valors que se'ls suposa. Segons el que representen aquests suposats valors una persona pot establir uns hàbits alimentaris o altres i això tindrà un efecte sobre el cos.
El resultat que té moltes vegades en nosaltres el fet de no assolir certes fites que idealment ens hem marcat en consonància amb els estàndards socials establerts és una gran frustració que si no aprenem a detectar-la i a gestionar-la ens pot portar a l'autocompassió, a la ràbia i l'ansietat.
Com tots els símptomes, l'ansietat prové de causes molt diverses i quan no ha pogut disminuir o desaparèixer a través de la comprensió del que la motiva, té com a conseqüència actituds també molt diverses per a minorar-la. Aquests hàbits que poden arribar a ser additius arriben a les consultes havent de ser tractats però és important adonar-se'n que si els hem adquirit és per fer disminuir una ansietat de la que no en som relativament conscients i encara menys de les causes que ens han portat a l'ansietat i de l'abast dels mecanismes que desenvolupem per aturar-la.
Un d'aquests mecanismes es basa en els hàbits alimentaris.
Les persones donem als aliments un valor que és diferent per cada un de nosaltres. Tot i que des de una perspectiva básica són una necessitat imprescindible per la vida, ens centrarem en el que representen per a cada un de nosaltres, ja que ens hi relacionem a través dels valors que hi associem.
- Quines coses hi associem a l’acte de menjar i als aliments?
- Ens complau menjar sols o preferim fer-ho en companyia?
- A quínes coses associem l'alimentació?
- Què representa per nosaltres l'acte de menjar, una necessitat o un plaer?
L'alimentació es pot associar a moltes coses, per exemple:
Al plaer, a no passar gana, a la recompensa, al càstig, a una necessitat, a la seguretat, a la companyia, a compartir, a l'afecte, a les relacions socials, a la imatge que tenim de nosaltres mateixos, al que representa aquesta imatge i a moltes altres coses que vosaltres mateixos podeu anar pensant.
Moltes vegades quan piquem, no tenim gana, diem que mengem per caprici. Aquest caprici pot ser perquè ens agrada molt la xocolata i els maduixots, o el gelat de vainilla i nous, però també pot ser perquè tenim "neguit" d'alguna cosa i ens el fem passar picant el que trobem a la nevera.
Quan això passa de tant en tant no ens suposa un problema, ens donem una alegria i ja està. Però quan tenim "neguit" i ens acostumem a fer-nos-el passar menjant i això es converteix en un hàbit que no podem controlar, és que tenim un problema: patim un trastorn alimentari.
QUÈ ÉS UN TRASTORN ALIMENTARI?
És una malaltia que s'expressa a través de l'ansietat i que escaracteritza per un canvi d'hàbits alimentaris i una preocupació excessiva per l'aspecte físic i el pes corporal.
Els dos T.A. més importants i freqüents són la bulímia i l'anorèxia.
BULIMIA
La persona que pateix bulímia té atacs de gana desproporcionats seguits de vòmits o dejuni per contrarestar l'efecte de la panxada. S'acompanya de sentiments d'infravaloració ansietat i culpa per no saber mantenir l'autocontrol.
ANORÈXIA
Es caracteritza per una pèrdua de pes molt elevada, al voltant de un 15% del pes del cos, com a conseqüència de fer dietes amb una gran restricció d'aliments, provocant-se el vòmit, ingestió de laxants i autoimposició d'exercici físic intens.
PROCÈS DE DESENVOLUPAMENT DELS TRASTORNS ALIMENTARIS
Explicarem el procés a través del qual es va desenvolupant la malaltia, les seves característiques de personalitat i els factors desencadenants més importants.
Els trastorns alimentaris van associats a un grau important d'ansietat que prové de diferents causes i que ja existeix abans del trastorn, però que persisteix i augmenta si el trastorn alimentari no es cura.
Aquests tipus de trastorns estan fortament vinculats a una percepció distorsionada de la imatge del propi cos, com si ens miréssim en un mirall d’augment. Les persones que n'estàn afectades pateixen molt perquè no s'agraden gens a elles mateixes, i desenvolupen mecanismes per contrarestar el rebuig que senten davant de la seva pròpia imatge. No se senten bells i no es valoren, i pensen que els altres sentiran el mateix rebuig i la mateixa ràbia que senten per si mateixos. Tampoc són conscients del problema que els hi crea aquesta distorsió psicològica.
Més enllà de les causes que motiven aquest trastorn que són múltiples i complexes, i ha diversos factors que actuen com desencadenants i col·laboren en el manteniment del trastorn.
LES CARACTERÍSTIQUES DE PERSONALITAT DELS QUI LA PATEIXEN SON:
- Molt baixa autoestima.
- Forta ansietat, atacs de pànic.
- Caràcter introvertit, molta dificultat per expressar les emocions.
- Molta inseguretat que no resulta massa evident pels qui no els coneixen bé.
- Tendència al perfeccionisme.
- Autoexigència i molt responsables.
- Molt sensibles a les opinions dels altres, sobretot a les crítiques.
- Gran necessitat de sentir-se valorades.
- Dependència emocional.
- Solen tenir poca habilitat en les relacions socials.
- Molta necessitat de reconeixement i d'afecte.
- Por a afrontar els conflictes i les situacions noves que comportarien un canvis.
- Por al fracàs i a no ser acceptats.
- Sensació de que tenen poc control sobre la seva vida.
- Tendència a obsessionar-se amb algunes coses sobretot les que tenen que veure amb la seva imatge.
CÓM ES RELACIONEN TOTS AQUESTS TRETS ENTRE SI
A les persones amb aquest trastorn no els agrada ni el seu caràcter ni moltes de les seves actituds i projecten en la seva imatge externa tota la seva frustració. Com que pensen que no agraden als altres, desenvolupen conductes de perfeccionisme, s'autoexigeixen ser cada cop més perfectes per aconseguir d'aquesta manera reconeixement.
La seva inseguretat, resultat d'aquesta baixa autoestima, els porta a ser molt influenciables amb relació a les opinions que els altres tenen d'elles i, per tant, molt sensibles a les crítiques; i això fa que mantinguin un alt grau de dependència emocional ja que necessiten molt d'afecte. Alhora la seva dificultat d'expressar les emocions els dificulta l’àmbit de les relacions que sol empitjorar quan mostren aspectes del seu temperament, que a vegades ratlla la intolerància, que és la mateixa que senten envers elles mateixes.
Generalment l'escala de valors que tenen aquestes persones es mou al voltant de posicions absolutistes que necessiten per sentir-se segures. Si no es veuen molt intel·ligents es pensen que son tontes, si no són guapes és que són lletges, i així en la majoria de les seves concepcions d'aspectes queperden el smatisos de gris, tot és blanc o és negre.
Les situacions noves i els conflictes els hi creen molta por i inseguretat perquè temen equivocar-se ja que ho consideren com un fracàs. La manca de tolerància a equivocar-se les porta a tenir expectatives poc realistes sobre elles mateixes que acaba essent com una fantasia que els serveix de refugi i els proporciona una falsa seguretat.
Tots aquests aspectes fa que tinguin la sensació de tenir poc control sobre la seva vida, i per aconseguir tenir-ne desenvolupen mecanismes de control sobre el seu propi cos a través del control del pes i de l'alimentació.
FACTORS DESENCADENANTS
Hi han diferents tipus de factors desencadenants d'aquest trastorn:
FAMILIARS
Entorns familiars que per les seves característiques provoquen conductes d'aïllament i introversió en els nens que els hi serveix de refugi de les seves fantasies per la manca de sentir-se protegits.
- Famílies sobreprotectores o massa autoritàries.
- Les que no propicien l'expressió d'emocions i sentiments.
- Les que provoquen por i inseguretat
SOCIALS
Els prejudicis socials que determinen els models vigents de cóm ha de ser la nostra figura per resultar guapos i atractius passen per un prototip de bellesa que es relaciona amb estar prim. S'associa el fet d'estar prim a l'elegància, a l'èxit social, a l'atractiu sexual i a l'acceptació. Aquest mite actual de bellesa, expressa els valors socials i culturals que hi van associats i vehicula aquests valors a través d'una imatge de reconeixement social amb la que moltes persones s'identifiquen per sentir-se valorades.
Les persones que pateixen de T.A. estan afectades d'un trastorn d'identitat que les fa sentir perdudes i els dificulta sentir-se protegides i estimades. Per aquest motiu cerquen punts de referència externs, que els proporcioni al menys una mínima "seguretat" i el reconeixement dels altres, Això les fa sentir integrades, pertanyents a un grup amb el que s'identifiquin i mitjançant el qual poden expressar una identitat, que tot i que grupal els hi dóna la possibilitat de reconèixer-se a si mateixes.
Però quan els models socials vigents de cóm "representa" que ha de ser una persona, tant en relació a la imatge interna com externa, no estan vinculats a valors saludables amb els que identificar-nos i que ens ajudin a reconèixer-nos com a persones valuoses, quan aquests valors s'allunyen cada vegada més de l'essència mateixa de la persona i s'associen a estereotips tòxics que no respecten ni promouen la salut psíquica i física, quan interioritzem aquest models com a propis a manca d'altres perquè pels motius que siguin els que tenim no ens han ajudat, i sobretot quan no podem qüestionar aquests valors perquè sense ells ens sentim perduts, llavors ens allunyem cada vegada més de nosaltres mateixos i acabem actuant un personatge aliè que no ens representa.
Les persones amb problemes d'identitat com les que pateixen trastorns alimentaris, els adolescents que estan en moments de canvi i que s'esforcen per reafirmar-se, busquen aquests patrons de referència que potser no han trobat en el seu entorn immediat i és evident que són molt susceptibles a les influències de l'entorn. Per això és tant important que des de les famílies, l'escola i les entitats culturals i socials els hi proporcionem models associats a un tipus de valors no tòxics que els permeti identificar-s'hi de manera confiada sense deixar de ser ells mateixos.
Aquesta és una de les millors aportacions que des de la prevenció de la salut podem fer als nostres nens i joves.
