Comencen les vacances i la disponibilitat de més temps per gaudir i compartir amb la familia, però malauradament les estadístiques ens diuen que un percentatge important de ruptures de parella es produeix després d'aquesta etapa estiuenca.
Les vacances comporten una convivència més estreta i un frec a frec més continuat amb la nostra parella del que segurament hem viscut des de fa mesos, i això requerirà posar en marxa la nostra capacitat d'adaptar-nos a una situació diferent en el nostre dia a dia. Si la comunicació que hem mantingut amb el nostre partener,habitualment ha estat bona i consensuada, possiblement sabrem gestionar les petites i naturals discussions i serà fàcil arribar a un acord.
Però quan quotidianament no ha estat així, les diferencies que ja existien s'accentuaran i ens resultarà més difícil que la cosa arribi a bon port.
PER QUÈ HI HA MÉS RUPTURES DE PARELLA DESPRÉS DE LES VACANCES
Hi ha diversos factors que surgeixen pel fet mateix de les vacances i que il.lustren la manera habitual, millor o pitjor de comunicar-nos en altres aspectes i en altres moments de la nostra convivència.
Cóm les organitzarem?
On anirem? Viatjarem amb el moviment que comporta o ens quedarem a prop gaudint d'un ambient relaxat sense fer canvis de destí?
Hi ha quí és més apalancat i no li vé de gust moure's gaire perquè considera que les vacances són per descansar i no viatjar.
O qui no concebeix unes vacances sense fer un viatge. El tema per tant està relacionat en cóm ens agrada a cada un passar el temps d'oci.
Si tenim nens i segons la seva edat, ens posarem d'acord en fer totes les vacances amb ells i a anar a llocs que ells els hi faci ilusió o ens reservarem uns dies romàntics? I si els hem de deixar uns quants dies, quí tindrà cura d'ells, els pares o els sogres?
Hi ha persones que no veuen bé deixar els fills amb els avis ni un cap de setmana per estar amb la parella, i també n'hi ha que volen que si es queden en tinguin cura els seus pares però no els sogres.
Aquí el tema està relacionat amb el tipus de relació que tenim amb els fills i amb la familia.
Quan de temps estarem de vacances una setmana, 15 dies o un mes?
Hi ha qui es cansa molt si viatge gaires dies seguits, i qui s'aburreix si està molt de temps al mateix lloc.
De quín pressupost disposem, i quínes despeses estem disposats a fer?
Allò que a un li sembla car i adient a l'altre li pot semblar barat i fora de lloc. Aquí el que es posa de manifest és la relació que tenim amb els diners, i amb quínes coses ens sembla adient gastàr-nos-lo i en quínes no.
Tot i que aquestes preguntes són molt concretes, al darrera de cada una d'elles s'hi amaga el què representa per cada un de nosaltres i quines emocions i sentiments movilitzen les possibles respostes, i no nomès en quan a preferències concretes, sino també en relació a si creiem que la parella ens té en compte o no, i si pensem que és just cedir en el que no ens agrada potser perquè que ja ho hem estat fent durant tot l'any.
Les respostes a cada una d'aquestes preguntes, tan per l'un com per l'altre mostraran les preferències i les divergències i la manera de solventar-les. Quí cedeix què? Pensem en aquests termes? Si la relació és de dominància de l'un dels dos sobre l'altre, la part dominant quan hagi de cedir en alguna cosa, tindrà la sensació que renuncia a molt, i les emocions associades a aquesta renuncia poden ser d'un estat de mal humor que amargui part de les vacances, perquè estarà acostumada a mantenir aquest rol. Si el rol de la relació és més d'igualtat, on les dos parts ho resolen equitativament pensant en l'altre, la sensació de respecte mutu prevaldrà a l'hora de decidir, i possibilitarà gaudir conjuntament, perquè és a través de les petites coses on es va notant l'apropament o la distància.
Totes aquestes opcions que haurem d'acordar amb la parella, són el detonant d'unes diferències que posen de manifest la manera de consensuar-les, però sobretot, una escala de valors a vegades molt diferent i que està arrelada en aspectes de personalitat que comporten trets d'identitat importants a través dels quals es reflecteix un tipus de comunicació que fa, o no, possible l'entesa.
No ens enganyem, les diferències que emergeixen com un iceberg durant les vacances, si no es poden consensuar, amaguen una dificultat de comunicació molt més gran que té la base en problemes no resolts que a vegades desemboquen en una ruptura definitiva.
PER QUÈ NO HEM RESOLT ABANS LES DIFERÈNCIES
Moltes vegades evitem parlar de les diferències que tenim amb la parella i això deriva cap un conflicte que es va fent cada cop més gros. L'evitació dels conflictes es sol produir per por a que s'evidencii la problemàtica de la relació a l'hora d'abordar-la, i aquest fet dispari una possible ruptura.
Evitem parlar de temes conflictius amb la parella? I si és així per què ho fem?:
Per por a entrar en discussions bizantines que pensem que no arribaràn enlloc?
Perquè la nostra parella no s'enfadi si no es fa el que ella diu?
Tenim por a perdre la parella si agafem el toro per les banyes?
No sabem ser asertius i proposar i sostenir els nostres arguments?
Ens sentim que no sóm creibles i que no ens escoltarà?
QUÈ PODEM FER PER RECONDUIR I MILLORAR LA COMUNICACIÓ?
No deixar per més endavant el fet d'afrontar les diferències. Això sempre és una trampa perquè les coses que no es posen sobre la taula sempre surten a través d'irritabilitat, mal humor o agresivitat. És un mal que es converteix en crònic.
Podem aprofitar el disposar de més de temps durant les vacances, per anar abordant a poc a poc i amb delicadesa, temes que no hem pogut tocar abans.
No esperar a que la parella hagi d'endevinar les coses que necessitem o desitgem d'ella; és una idea falsament romàntica i propicia els malentesos i les decepcions gratuites.
Podem fer una llista de les nostres necessitats i desitjos, i després una altre pensant en quines ens agradaria demanar-li que ens donés la nostra parella.
Proposar de fer coses en comú que agradin a tots dos.
Buscar els aspectes coincidents per reafirmar els punts forts que es tenen en comú tot i que paralelament també s'abordin les diferencies.
Mostrar obertament el que sentim amb respecte i procurant no ferir a l'altre.
Tenir en compte els desitjos i ilusions de l'altre encara que a les nostres siguin diferents.
Cuidar la relació mimant a l'altre i tenir detalls amb ella que sapiguem que li agradaràn.
Si malgrat totes aquestes mesures no podem restablir una bona comunicació, l'ajut d'un psicòleg ens pot ser de molta utilitat per identificar els punts forts i els febles de la relació i intentar un nou apropament.
