Sabem escoltar?

 

Actualment la manca de temps, les preses i totes les coses que ens ocupen en el nostre dia a dia, fa que estem poc predisposats a donar lloc als altres i interessar-nos per les seves coses.També és veritat que depenent del tipus de relació que tinguem amb una persona estarem més o menys disposats a escoltar-la. Però l'abordatge que farem d'aquest tema va més enllà del tipus de relació que tinguem amb qui ens parla i de la cortesia que se’ns suposa: l'abordarem explorant cóm ens sentim nosaltres escoltant, i per què ens costa tant.

 

Fem-nos unes quantes preguntes:

 

Quan algú ens explica una cosa, l'escoltem realment, o només el sentim?

Hi posem atenció, estem receptius del què ens està dient?

Quan de temps cronològic li dediquem i quan de temps emocional?

Des d'on l'estem escoltant, des del nostre interior o des de fora?

Ens costa quedar-nos amb el que ens està explicant una persona més enllà d'allò descriptiu?

La nostra escolta és purament informativa i superficial com si fos un tràmit per posar-nos al dia, o ens interessa el què se’ns diu?

Aprenem del que els altres ens diuen o ens és indiferent el que ens puguin explicar?

Cóm ens fa sentir haver d'escoltar força estona a algú?

Quan escoltem se’ns desperten emocions o restem impertèrrits?

Si se'ns desperten emocions que no ens agraden, en som conscients? Solem defugir la conversa o escurçar-la quan ens incomodem pel que estem sentint ?

 

QUÈ IMPLICA SABER ESCOLTAR?

 

Segurament a vegades ens haurem adonat que mentre ens estàn parlant, mentalment no hi som presents, perquè estem pensant en altres coses, fixant-nos amb el que tenim al voltant, o pensant en l'agenda del dia. Tenim el cap ocupat en mil històries. però no en el que diu qui tenim davant.

Escoltar implica just el contrari, oblidar-nos momentàniament de nosaltres mateixos i ocupar-nos amb els pensaments i sentiments d'un altre i interessar-nos en les seves coses.

Saber escoltar requereix de la capacitat de ser receptiu.

Ser receptiu i poder escoltar als altres implica com a condició indispensable saber escoltar-nos primer a nosaltres mateixos, poder connectar amb el nostre mon intern, identificar les nostres emocions, i poder-les acollir, siguin quines siguin: les nostres pors, la pena, la ràbia, l'alegria, l'angoixa i sobretot, els nostres aspectes més vulnerables. Només podem escoltar en els altres de veritat, quan ens podem fer responsables de les nostres pròpies febleses i els nostres límits, de la mateixa manera que de les nostres qualitats i dels nostres recursos.

Una escolta atenta i reflexiva de la persona que ens parla demana saber-nos posar al lloc de l'altre, o intentar-ho per provar de comprendre què és el que ens està dient. Quan algú ens està explicant una cosa, no només ens informa, sinó que, sobretot, ens està intentant transmetre el que representa emocionalment per a ell allò que ens diu.

L'escolta és un art, i també ho és la comunicació. Més enllà de les paraules i del seu aspecte informatiu i descriptiu, el que realment és important en la comunicació és el vincle que establim amb l'altre, un vincle teixit de proximitats i distàncies que hi són en funció de la frontera, del límit que marquem ambdues parts, respecte al grau d'intimitat de la comunicació que establim.

A vegades escoltem els altres com si estiguéssim fent una anàlisi de contingut del seu discurs, sense fixar-nos en la seva expressió facial, el to de veu o l'emotivitat que desprenen les seves paraules i, per tant, des d’aquest registre és molt difícil que entenguem allò que representa per a la persona que ens parla allò que ens diu.

Quan més ens saber escoltar a nosaltres mateixos, més podem escoltar als altres i posar-nos en el seu lloc. Com més ens coneixem, més podem comprendre cóm se senten els altres.

QUÈ VOL DIR POSAR-NOS EN EL LLOC DE L'ALTRE

Vol dir provar d’instal·lar-nos a la pell de qui escoltem, i a través de les seves paraules i del què ens transmeten, aproximar-nos-hi internament des de les emocions, intentar pensar cóm l'altre pensa i sentir-nos com l'altre se sent per poder establir un vincle de confiança, de comprensió, de complicitat i d'empatia. En definitiva, interessar-nos per l'altre en la mateixa mesura que ens agradaria que s’interessessin per nosaltres. Fer això ens resultarà més o menys fàcil en funció del grau de connexió emocional que tinguem amb nosaltres mateixos i de com siguin els nostres diàlegs interns amb el nostre "altre jo". A vegades no ens es possible, o només ho podem fer en un grau molt baix. Ens hem preguntat per què?

La nostra actitud d'escoltar està condicionada per allò què ens fa sentir qui ens parla. Moltes vegades no som conscients d'aquest fet. Segons el sentiment o emoció que ens generi allò que estem escoltant, la nostra actitud d'escoltar serà d'un tipus o d'un altre.

PER QUÈ ENS COSTA ESCOLTAR

Quan escoltem a algú i allò que ens explica ens diverteix i ens connecta amb emocions agradables com l'alegria i el bon humor, generalment ens és fàcil donar-nos temps per escoltar; però quan les emocions associades al discurs de l'altre, per la raó que sigui, ens costen de tolerar, ja no ho és tant. A vegades el que ens comuniquen reflecteix en nosaltres sensacions que rebutgem. Les penes, la tristor, les preocupacions i els conflictes que les altres personen ens confien, van associades a emocions nostres que ens fan sentir incòmodes perquè conscientment o inconscientment ens connecten amb coses desagradables que ens han passat o ens podrien passar, i la sensació que tenim en aquell moment ens fa allunyar de l'escolta. Les persones tenim moltes maneres d'allunyar-nos del que ens desagrada o ens costa de suportar.

Hi ha tot un ventall de conductes d'evitació que ens porten a una escolta superficial per por d’enfrontar-nos amb records desagradables, amb la por de que ens passin desgràcies com les que potser ens estan explicant, perquè potser ens comparem amb algú que li van millor les coses que a nosaltres, perquè la persona que parla ens inspira rebuig o perquè van lligades a aspectes de la nostra autoestima que no ens agraden i no tenim identificats.

Aquesta actitud que hem descrit i que ens impedeix escoltar interessant-nos sincerament per l'altre i donar-li un valor al que ens explica, són mecanismes de defenses psicològics que responen a la dificultat d'establir un diàleg intern amb nosaltres mateixos i va més lligat a si li donem més valor al contingut manifest del que ens diuen o a la persona que parla més enllà del seu discurs.

 

UNES QUANTES PREGUNTES

Què ens agrada més, parlar o escoltar? Per què?

 És important per nosaltres sentir-nos escoltats?

Cóm ens sentin quan som escoltats amb veritable atenció? I quan no és així?

Ens han ensenyat el valor de l'escolta, o només ens han ensenyat cortesia?

Si torneu a llegir l'article desprès de respondre aquestes preguntes, és possible que us aporti una altra perspectiva d'aquest tema o alguna idea nova amb relació a la dificultat davant el fet d'escoltar.

 

CÓM PODEM APRENDRE A ESCOLTAR

En primer lloc hauriem de respondre a les preguntes de l'nici d'aquest article que ens mostraràn el nostre grau de receptivitat respecte a nosaltres mateixos i respecte als altres, quínes emocions ens desperta l'escolta, i si solem fugir d'estudi quan la conversa ens incomoda.

Si responem a les quatre últimes preguntes ens adonarem de les nostres necessitats en relació a sentir-nos escoltats i podrem comparar aquestes respostes amb les de la primera llista; això en senyalarà qué necessitem nosaltres i també què poden necessitar els altres.

A partir d'aquí i segons el que deduïm de les nostres respostes, podrem aprendre a identificar aspectes de nosaltres mateixos que potser abans no hi haviem parat atenció. La interpretació que en fem ens servirà per veure fins a quin punt evitem o no, apropar-nos emocionalment als altres.

UNES QUANTES IDEES PER APRENDRE A ESCOLTAR

No parlar nosaltres tota l'estona. No som més importants que els altres.

Respectar els silencis de l'altre persona i donar-li temps per parlar al seu ritme. No omplir-los amb les nostres paraules.

Intentar implicar-nos amb el que l'altre ens està dient i provar d'entendre'l encara que el seu discurs no sigui clar. A vegades les emocions bloquejen aspectes del pensament que es tradueixen en un discurs que sembla poc coherent. Respectem les emocions dels altres.

No vulguem completar amb les nostres paraules el que l'altre ens està dient perquè tapem el què ens vol dir i cóm ens ho vol dir. Ho podem fer en les ocasions que captem que l'altre ho agrairà. No vulguem donar llicons.

Respectem les opinions diferents de les nostres i no tallem el discurs perquè és menys coherent que el propi. Hi ha persones molt sàvies que no tenen el dò de la paraula, i d'altres que argumenten molt bé però parteixen de premises falses i treuen conclusions inverosimils. Escoltem fins el final, potser tenim la sort de estar al davant d'una persona sàvia que li costa argumentar, podem aprendre d'ella.

Provem de escoltar cóm ens fa sentir allò que un altre ens explica i traduim-ho en una emoció, aprendrem de nosaltres mateixos.