Hi ha gairebé tants tipus de relació de parella com de parelles, però per ajudar-nos a pensar com és la nostra hem de tenir algun punt de referència de certs models de relació.
El model que explicarem avui és el de la dependència.
Per explicar el model de relació dependent primer explicarem la diferència entre amor i necessitat.
Però fem-nos una pregunta en relació a la nostra parella:
La necessito perquè l'estimo o l'estimo perquè la necessito?
QUAN L'AMOR DEPÈN DE LA NECESSITAT
Cóm actuem?
A vegades sentim molta necessitat d'estimació, tanta que voldríem passar tot el temps possible amb la nostra parella i aprofitem totes les ocasions que podem per parlar-hi, la truquem al mòbil, li enviem missatges, volem fer el màxim de coses junts, ens costa que se'n vagi a fer la seva si nosaltres no hi som perquè llavors pensem que no ens estima prou. Necessitem que ens mostri sovint que ens estima amb la seva actitud, amb frases boniques, amb tot tipus d'expressió, que es noti que és “nostre” quan estem amb els amics. Volem cuidar-la i ajudar-la, que ens necessiti, perquè ens complau fer coses per ella, que noti que l'estimem i que pensi que ningú l'estima tant com nosaltres. És a dir, necessitem molt a la nostra parella i cada cop hi ha més coses a la nostra vida que giren al seu voltant. Ens costa imaginar la vida sense ella i no volem ni pensar en com ens sentiríem si un dia la perdéssim.
Si ens sentim d'aquesta manera és que necessitem molt que la nostra parella ens doni afecte, i aquesta necessitat passa pel damunt de quasi tot i determina fortament la nostra actitud en la relació i envers altres aspectes de la vida.
A poc a poc, anem posant les nostres coses en segon lloc, i en el primer, tot el que té a veure amb la relació i amb la parella.
Les conseqüències que solen tenir aquest tipus de comportament en l'altra persona és sovint una sensació d'asfíxia, d'aclaparament, i a vegades de rebuig i de ganes de fugir com a resultat del control que exerceix, potser inconscientment la persona que pateix un alt grau de necessitat afectiva. Aquesta necessitat pot arribar a ser tant gran que a vegades es converteix en un comportament obsessiu que provoca un nou rebuig per part de l'altre retro alimentant la posició de control que pot arribar a ser additiu com si es tractés d'una droga. Recordem que la conducta additiva és el resultat d'haver patit fortes mancances emocionals, que no sempre són evidents per a la persona que les pateix, però que s'expressen mitjançant l’adhesió i el control respecte a una altre persona o cosa com si d'aquesta manera es perseguís una fusió que suposadament calmaria la angoixa d'abandó i desemparament.
Les persones que estableixen aquest tipus de relacions solen estar angoixades i pateixen molt quan perden a la seva parella perquè no han pogut desenvolupar una autoestima suficientment forta per sentir-se tranquil·les i bé amb elles mateixes, i la pèrdua de la parella posa al descobert mancances que ja hi eren, però que davant d'una altra pèrdua important obra ferides on ja hi havien cicatrius antigues i mal tancades.
En aquest cas la necessitat va per davant de l'amor: "T'estimo perquè et necessito"
La necessitat és tan forta que condiciona el tipus de relació i l'elecció de parella.
QUAN L'AMOR NO DEPÉN DE LA NECESSITAT
Cóm actuem?
No deixem de fer les nostres coses encara que les haguem de fer sols.
A vegades cerquem la soledat perquè ens dona pau per poder reflexionar tranquil·lament.
No ens agrada que les altres persones, inclosa la parella, ens impedeixi fer coses sols i ens demana més temps del que tenim.
Sabem posar límits i fer prevaldre la nostra opinió sense infravalorar la de l'altra.
No tenim por de perdre la parella fins al punt de deixar les nostres coses de banda i renunciar a les nostres aficions.
No estem amb la parella per no estar sols, sinó que l'hem triat perquè creiem que ens hi entenem bé.
Podem triar lliurement perquè la nostra elecció no depèn de les nostres necessitats.
En aquest cas l'amor va per davant de la necessitat: "Et necessito perquè t'estimo".
CÓM SOL ACTUAR LA PERSONA DEPENDENT DAVANT LA PÈRDUA DE LA PARELLA
Davant d'aquesta situació es busca sobretot apaivagar l'ansietat i l'angoixa provocada per la separació i fugir de la sensació de buidor i abandó que se senten com insuportables. Quan pel motiu que sigui aquest dolor emocional no minva per si sol, és freqüent la recerca d'una nova parella que té un efecte calmant de tot aquest patiment. Sovint s'enllaça una parella amb una altre impedint donar-se temps per pair la pèrdua de l'anterior per por a patir.
Com que la persona dependent sovint té por de estar sola i creu, a vegades erròniament, que no sabrà sortir-se'n, es pot trobar amb parelles desaprensives i sense escrúpols que s'aprofiten de la seva fragilitat. I quan això succeeix sol aguantar menyspreus i actituds desqualificades que poden arribar al maltractament psicològic i físic.
Moltes vegades la persona dependent s'angoixa i aquesta angoixa s'expressa a través de malestars físics: mals d'esquena, migranyes, mal de panxa o altres tipus de trastorns psicosomàtics, però no és del tot conscient del maltractament, ja que necessita autoenganyar-se per no tornar a sentir-se sola i sense companyia. I per por a tornar a patir sentiment de desemparament aguanta les males maneres d'una parella l'autoestima de la qual és molt més baixa que la d'ella, però d'això no se n’adona, perquè en necessitar a l'altra a qualsevol preu la sol veure com la salvadora dels seus mals.
La persona dependent busca valoració i reconeixement, i el busca en la seva parella, però si aquesta abusa del poder que se li atribueix, i ella no li pot posar límits, pot arribar a alts nivells d’anul·lació de la seva identitat fins el punt de creure´s culpable dels problemes de la relació, cosa que augmenta la seva vulnerabilitat i confusió i l'impedeix defensar-se dels abusos.
Quan aquestes persones son ateses a la consulta mèdica, els seus malestars són tractats com trastorns físics perquè no es sol parar esment en que el seu origen és psicosomàtic ja que poques vegades es tenen en consideració els aspectes emocionals que acompanyen a tots els trastorns físics dels que sovint en son la causa.
ASPECTES QUE CARACTERITZEN UNA RELACIÓ DEPENDENT
En una relació dependent atribuïm a l'altra persona qualitats i valors que són desproporcionats i, per tant, li conferim un poder que no té per si mateix però que nosaltres li suposem. A partir d'aquí establim un patró de relació on l'altre pot tenir una actitud dominant perquè nosaltres ens posicionem en inferioritat, d'aquesta manera el que esperem de l'altre estarà en funció del que nosaltres necessitem i no del que l'altre pot o està disposat a donar.
El problema és que amb aquesta actitud la frustració està assegurada, ja que dipositem el nostre benestar en l'altra persona, i si no ens dóna el que esperem restarem decebuts. Tanmateix si ens ho dóna l’idealitzarem perquè serà la solució als nostres problemes, però en el fons seguirem insatisfets perquè el nostre benestar no provindrà de nosaltres, sinó de l'altre.
Quan la nostra manera de viure consisteix en posar a fora de nosaltres les expectatives del que volem a la vida estem abocats a la insatisfacció crònica perquè res del que ens passi dependrà del que nosaltres decidim i fem i això disminuirà la nostra autoestima perquè el que conquerim no serà fruit d'un esforç del que ens puguem sentir satisfets, sinó d'altres factors externs on haurem projectat les nostres necessitats.
Per tant, fixeu-vos-hi: si tenim aquest patró de funcionament i triem la que serà la nostra parella, difícilment estarem a gust amb una persona independent perquè haurem de buscar algú que també ens necessiti, que s'acobli a les nostres expectatives predeterminades de dominància i que se senti bé en aquest rol, i sempre serà així fins que no canviem la nostra manera de funcionar, ja que no podrem triar una altra cosa. Per què? Perquè no tindrem llibertat d'elecció.
Us preguntareu per què no tindrem llibertat d'elecció. Doncs no la tindrem perquè si triem una persona més independent que nosaltres i veiem que no ens necessita tant com nosaltres a ella, creurem que no ens fa prou cas, quan surti amb els seus amics pensarem que passa de nosaltres, i acabarem envejant i agafant-li mania a ell i a les seves coses perquè nosaltres no serem el motor de la seva vida ja que no ens necessitarà d'una manera apressada per viure.
DETECTAR SI SOM DEPENDENTS EN LA NOSTRA RELACIÓ
Com podem detectar si som o no dependents?
1.- Quan veiem que la nostra vida gira fonamentalment al voltant de la nostra parella.
Si l'altre no hi és, les coses que fem no ens semblen prou satisfactòries.
2.- Tenim a l'altra persona contínuament al cap i volem saber on ha estat i amb qui.
3.- Ens costa posar-li límits quan ens demana quelcom i renunciem a allò nostre o fem coses que ens perjudiquen per complaure-la.
Anem deixant les nostres coses per dedicar-li més temps.
4.-Necessitem que ens valori , reconegui que fem les coses bé i ens protegeixi i doni seguretat, en cas contrari ens emmurriem.
5.- Sentim una certa gelosia de les coses amb les que frueix quan nosaltres no en som protagonistes o no hi som presents.
6.- Ens fem massa responsables si les coses no van bé a la relació o si la parella ens recrimina que és culpa nostra.
7.- Tenim molta por de perdre-la i fem coses perquè no ens deixi.
8.- Ens confonem i dubtem sovint quan l'altre ens diu que té raó i que nosaltres no en tenim.
9.- Passem per alt actituds de menyspreu i desqualificades i ens costa defensar-nos i fer-nos escoltar.
10.-Ens sentim angoixats o tenim por de discutir amb ella, i cada cop estem més tancats en la relació
11.-Pensem que estem amb la parella per no sentir-nos sols perquè sabem que hi ha coses que no les hi toleraríem si no fos per això.
QUÈ ÉS IMPORTANT PER EVITAR LA DEPENDÈNCIA EN LA PARELLA?
Hi han tres aspectes fonamentals per començar a modificar la nostra actitud dependent:
- Reconèixer i acceptar que tenim un problema.
- Començar a fer coses sols: coses que ens vinguin de gust i coses relacionades amb les rutines diàries.
- Envoltar-nos dels nostres amics, sortir amb ells compartir aficions, opinions, tenir el nostra propi cercle d'amics.
- Aprendre a tolerar a estar sols encara que al principi no ens agradi. No deixar de fer coses si les hem de fer sols perquè no trobem amb qui compartir-les.
- Aprendre a posar límits treballant la nostra assertivitat.
- Si després de provar tot això veiem que sols ens costa molt, demanem ajut a un professional.
