La por ens fa estar alerta davant de situacions de perill real, i això desenvolupa la nostra capacitat de supervivència perquè ens avisa del risc que correm, però quan aquests perills són imaginaris ens bloqueja i deixa de ser efectiva ja que en lloc de protegir-nos ens fa patir, ens posa en perill i ens impedeix avançar i evolucionar.
Quan la por ens paralitza i la volem superar, el primer pas és identificar-la exactament, el segon és donar-li un sentit, i el tercer acceptar-la. A partir d'aquí obtindrem els recursos necessaris per interioritzar-la, fer-la nostra i convertir-la en una companya que podem conèixer i amb qui podem pactar.
Nelson Mandela: "No és més valent qui no té por, sinó qui sap conquistar-la".
Dos models de funcionament de la por:
Por..........Precaució........Bloqueig.........Inmovilisme..............Paràlisi.....................NO CANVI
Por..........Precaució........Curiositat........Descubriment...........Acció........................CANVI
Els supervivents de totes les especies ho són perquè han pogut tolerar els canvis. El canvi és sinònim de capacitat d'adaptació davant de la incertesa que comporta la vida. No podem aturar els canvis ni tampoc l'evolució natural de les coses. Aprendre a caminar amb ells ens pot facilitar la vida i donar-nos benestar.
Canviar implica deixar enrere coses i situacions bones i menys bones pertanyents a altres moments de la vida de les quals haurem après recursos que podem utilitzar més endavant. Però també haurem après la por, per tant haurem d’entrenar-nos a mirar-la de front per entendre-la bé i donar-li un sentit. Això ens ajudarà a desmuntar-la. La por es construeix i es va muntant en el transcurs de la vida, però també la podem desmuntar. Si volem evolucionar més enllà dels canvis físics inevitables haurem de conèixer de què està feta.
El coneixement de la por és un tipus de coneixement com qualsevol altre, en aquest cas de tipus emocional. Hi han tres factors principals pels que interioritzem la por: la que està vinculada a l'instint de supervivència, la que prové de la nostra personalitat que pot incloure vivències de por de les que en guardem un record que s’instal•la davant de situacions similars, i la interiorització d'un missatge cultural que és vigent a dins nostre respecte al que es suposa que "ha de fer por i el que no n'ha de fer". Per tant no tenim por d'una cosa o situació, sinó del que representa per nosaltres, i sempre està relacionada amb quelcom que ens pot fer mal o perjudicar.
La nostra cultura sol alimentar aquesta por a canviar i a emprendre. És un missatge social que tenim molt interioritzat. La majoria de pors no són innates, sinó apreses de patrons de conducta del nostre entorn, és una por simbòlica i per entendre-la s’ha de saber d’interpretar.
Quan ens deixem "convèncer” per qui alimenta la nostra por, li donem poder sobre nosaltres i la possibilitat de que ens ofereixi una "falsa seguretat" per protegir-nos. Em comentava un conegut que en quedar-se vidu, algunes companyies de serveis funeraris no paraven d’oferta-li assegurances pel seu enterrament, argumentant que pensés en els seus familiars perquè no haguessin de pagar unes despeses massa grans el dia que ell morís. Aquest fet fa molt evident, no només la manca de sensibilitat, sinó també l'esperonament del sentiment de culpa per aconseguir l'assegurança. En aquest cas la por a no ser previsor i generós amb els seus, junt amb la vulnerabilitat d'una persona que acaba de perdre a la seva dona, era el cop de gràcia per fer-ne negoci.
El missatge cultural que sosté la por al canvi està relacionat sobre tot amb la idea de la manca de seguretat. La manca de seguretat ens fa por i per això hi ha assegurances per a tot, invertim molt en seguretat, però molt poc en la possibilitat de canviar i perdre la por. Per canviar coses que volem en la nostra vida primer hem de canviar nosaltres, i per canviar nosaltres ens hem de plantejar si volem esbrinar què ens fa por respecte als canvis i per tant què ens impedeix avançar. Podem renunciar a saber-ho i instal•lar-nos en la nostra zona de seguretat, però llavors no progressarem.
La percepció que tenim de nosaltres, dels altres, del mon i de la vida, conformen una perspectiva que ens farà més o menys fàcils els moments de canvi.
Voler canviar implica sentir curiositat per descobrir coses que no sabem, i voler-les aprendre encara que trobem entrebancs al camí.
Les diferents etapes de la vida són inevitables ja que no som eterns: neixem, vivim i morim, i el camí que anem fent implica canvis que comporten emocions de tot tipus. En circumstàncies no extremes el nostre benestar depèn en gran part de nosaltres, però solem pensar que prové de factors externs, és per aquesta raó que" invertim molt en una suposada seguretat" i poc en canvis; paguem per no tenir por, però no per conquerir-la.
Cada nova etapa és una oportunitat pel canvi. A vegades ho percebem com un gran obstàcle perquè determinats canvis comporten moltes pèrdues de coses que ens donaven seguretat i això ens produeix un gran patiment i se'ns instal.la la por al cos.
RESISTÈNCIA AL CANVI
La por ens encalla en el present perquè estem massa centrats en les pors del passat o en les del futur, això ens fa viure en un temps no real perquè ens impedeix sentir-nos i instal•lar-nos còmodament en el present. Tenim massa interferències, massa coses al cap que ens fan nosa, que no són productives i no ens ajuden a gaudir i a emprendre canvis per avançar.
Els obstàcles que interfereixen davant d'un canvi són de diferent tipus, la majoria de vegades són imaginaris. No sempre som conscients de les pors als canvis. Prendre'n conciència és el primer pas que hem de fer.
LES PORS DAVANT ELS CANVIS
De què tenim por davant d'un possible canvi?
- De perdre les coses que deixem enrere i a les que ens havíem aferrat perquè ens donaven sensació de seguretat.
- Afrontar-nos al que desconeixem.
- A no saber cóm gestionar les situacions noves.
- A no tenir els recursos suficients per tirar endavant
- A equivocar-nos i fracassar.
-A tenir èxit, a sentir plaer, malgrat sembli contradictori.....perdriem el control envers les situacions desconegudes.
- A adonar-nos-en que tenim un sostre en quan als nostres recursos i conèixer quin és..... perdríem la nostra autoimatge.
- A quedar-nos sense recursos econòmics...... perdre status, patrimoni, guanys.
- A estar malalts, a patir, a morir.....perdre la salut.
Hi han moltes més pors a banda d'aquestes però totes elles tenen una naturalesa similar.
Fixeu-vos que totes están relacionades amb la por a perdre alguna cosa important que ens donava una suposada seguretat.
Per això vull compartir amb vosaltres una reflexió al voltant del tema de les pèrdues i també qüestionar alguns supòsits que estan molt de moda com ara aquest: "Si vols tirar endavant no miris enrere, mira sempre al futur." "No siguis negatiu, no miris el passat, viu el present a tope".
Aquestes frases fetes amb bona fe, no faciliten el canvi de qui les adopta.
Com tots sabem la nostra història tant individual com col•lectiva conforma les arrels de la nostra identitat, de qui som com a persones i com a col•lectius. La història és el passat i el passat dona sentit al present perquè ens proporciona punts de referència respecte a d'on venim i dels avatars dels nostres avantpassats que, sigui com sigui, és per ells que estem aquí.
Una persona sense història cóm pot seguir endavant? Les persones que pateixen la malaltia d'Alzheimer estàn en un procés d'oblit no volgut que va esborrant la seva història, i són els seus familiars qui amb la seva cura i la seva presència, reconstrueixen la història del seu present.
Si oblidem el nostre passat oblidem la nostra història, i si oblidem la nostra història oblidem qui som.
El nostre passat ja forma part de nosaltres i gràcies a ell, afortunat o no, som qui som i estem on estem. Si no el podem mirar amb afecte o amb comprensió i el rebutgem, és com si rebutgéssim part de nosaltres mateixos. És important donar-li el lloc que li corresponen, ja que dóna sentit al present juntament amb els nostres projectes de futur.
És saludable recordar del passat les coses bones i menys bones, i sense encallar-nos-hi, aprendre a treure'n eines que estimulin els nostres recursos i ens ajudin a viure el present amb confiança projectant-lo cap el futur i assumint la incertesa que això suposa.
POR I SENSACIÓ DE SEGURETAT
La sensació de seguretat pot provenir de factors externs o de factors interns.
Us proposo un petit exercici:
Feu una llista de totes les coses que us fan sentir segurs, després feu dues subllistes separant les que provenen de factors externs i les que provenen de recursos interns vostres, i per últim compareu-les. La llista vinculada als factors externs us donarà una pista envers les vostres pors, i la dels factors interns us la donarà de les vostres fortaleses. Si teniu algun dubte o voleu que us faci un aclariment deixeu-me un comentari i amb molt de gust us el respondré.
LES AVENTATGES DEL CANVI
Qui emprèn sabent que es pot equivocar i rectificar, va perdent la por i se n’adona dels recursos que té als que no hi havia parat atenció. Això retroalimenta el canvi per seguir avançant, i desperta en les persones una confiança davant la vida que obra noves possibilitats i li dona un sentit ple.
El canvi es basa en poder imaginar i fer possible coses diferents i millors, perquè hem pogut visualitzar allò que volem i els recursos i les estratègies per aconseguir-ho.
El canvi implica investigar, descobrir, transformar, renovar, modificar i aprendre constantment tant en relació al que volem canviar com en relació a nosaltres mateixos.
Reforça l'autoestima ja que ens hem de reiniciar regularment per seguir avançant en el que desitgem.
És un aprenentatge continuat respecte a saber caure i aixecar-se que facilita incorporar aquest patró al nostre funcionament.
Fa madurar aspectes de la nostre personalitat i propicia el nostre creixement personal.
Amplia la nostra perspectiva i la nostra flexibilitat.
.jpg)