La jubilació. Una mirada al passat, present i futur

 

A mesura que ens fem grans es produeixen canvis progressius a la nostra vida. Apareixen en la nostra salut i en allò quotidià noves necessitats que ens demanen certa capacitat d'adaptació. Tot i així, si aprofitem l'experiencia dels anys viscuts, la nostra vida pot ser més rica que en èpoques anteriors. Tot depen d'una serie de factors que anirem esbrinant en aquest article.

Un d'aquests moments de canvi arriba quan ens hem de jubilar.
La jubilació, com tots els canvis, deixa enrera unes coses i ens obre la possibilitat a altres de noves que encara no coneixem. A vegades costa renunciar a les coses que deixem enrera, perquè molts dels moments viscuts, situacions i persones del nostre passat proper o llunyà ens han aportat vivències que han valgut molt la pena, tot i que n'hi hagin d'altres que no. Possiblement enyorarem aquestes coses que han estat positives en la nostra vida si el seu record no ens causa una tristor massa gran.

Hi ha jubilacions que venen determinades per certes situacions que no podem impedir, problemes de salut que a vegades també comporten pre-jubilació, els comiats forçats per decisions que ha pres l'empresa o institució per la que treballavem, trasllats forçosos del lloc de treball a un destí llunyà que no podem fer, etc. En aquests casos tot i que són situacions complicades, també podem trobar la manera de gaudir del temps lliure que ens proporcionarà aquesta nova etapa.

D'altre banda també hi ha persones que viuen la seva jubilació com un veritable alliberament, perquè la feina que feien no els hi agradava, perquè ja estàn cansats d'estar subjectes a horaris i obligacions, o perquè tenen ganes de tenir més temps d'oci i gaudir-lo amb coses que abans no podien fer, o potser perquè el que volen és dedicar-se temps a ells per cuidar-se i mimar-se més.

Hi ha tantes formes de viure la jubilació com persones que es jubilen, tot i així cada persona la viu de manera similar a cóm ha anat tolerant els canvis.

Però quan la jubilació esdevé a l'edat reglamentaria i no hi ha hàndicaps importants, les dificultats que tenim estan més lligades a la nostra personalitat que no pas als factors externs.
Parlarem doncs de la nostra personalitat i dels aspectes que depenen de nosaltres i que no tenen que veure amb factors externs.

 

Ens podem fer certes preguntes respecte a la nostra jubilació que ens ajudaran a reflexionar i a identificar factors concrets.

Podeu contestar aquestes preguntes.

Quan arriba la jubilació:

Què s'acaba?
Què comença?

Pensem que hi guanyem o que hi perdem?

Què deixem enrere?
Què ens aporta aquest canvi?

 

 

CÓM VIVIM LES PÈRDUES

Cada persona viu les pèrdues d'una manera diferent. Bàsicament, i deixant a banda els matisos, hi ha tres maneres de viure-les: 1) Qui les viu amb molta tristor que si persisteix durant temps l'impedeix avançar perquè s'encalla en el passat. 2) Qui mira sempre cap el futur i no gira el cap endarrere, però no perquè no vulgui, sino perquè si mira enrere es deprimeix i no ho pot suportar, per tant no pot triar. 3) Qui primer mira endarrere i després cap endavant per veure què hi perd i què hi guanya i això li dona eines per situar-se en el present.

Davant d'un canvi és lògic que mirem enrere, i la jubilació és un dels canvis més importants. Tancar bé aquesta etapa per poder passar a la següent i viure-la amb una bona qualitat de vida dependrà del que ha significat la etapa que hem deixat enrere i quín és el sentit qui li donem un cop ja s'ha acabat.

Hi ha molts tipus de canvis que comporten pèrdues, de més grans i de més petits, més trascendents i no tant, evolutius o forçosos, i tots els vivim cóm podem. Però hi ha maneres i estratègies per aprendre a tolerar-los força bé.

Hi ha persones que han dedicat molt de temps i esforços a la feina i que a més a més els hi ha estat gratificant, arribant a ser una font molt important de reconeixement on es recolsava la seva autoestima. Però potser en els altres àmbits de la seva vida com són el de les relacions, la familia, el temps d'oci o l'esbarjo, la gratificació ha estat mínima i el temps dedicat escàs. Quan ens passa això, la pèrdua que patirem al moment de jubilar-nos anirà molt més enllà de la feina, ja que juntament amb ella haurem perdut tot aquest reconeixement que sustentava la nostra autoestima, i que no hem tingut en els altres àmbits perquè "no hem repartit bé les cireres."

En canvi, quan hem pogut donar un sentit a la nostra vida en totes les àrees i hem sabut integrar-les amb harmonia, el fet de deixar la feina no serà doloròs, ja que les altres coses que ens queden tindràn per nosaltres un sentit plé i ens farà ilusió poder-nos-hi dedicar.

Hi ha diferents factors a tenir en comte a l'hora de jubilar-nos i que anirem esmentant.

 

 

TRES MANERES D'AFRONTAR LA JUBILACIÓ

MIRAR SEMPRE ENRERE. ENCALLATS EN EL PASSAT

Quan s'acaba una etapa i abans de començar-ne una altre solem mirar enrere i a vegades ens hi quedem encallats, enlluernats, com si el temps passat alberguès records tant agradables i positius que vulguesim retenir-los amb nosaltres per sempre i no deixar-los anar mai. Llavors el passat ens serveix de refugi, i ens atrapa per tot el què ens donava. Quan ens passa això, magnifiquem els bons moments i minimitzem els dolents. Si aquest estat de idealització del passat roman durant gaire temps en nosaltres, ens impedirà veure el futur que tenim al davant i totes les aventatges que hi podem descubrir.

Gairebé sempre aquest atrapament en el passat se sol donar en persones que tenen molta por als canvis i a tot el que comporta novetat i incertesa. Quan el futur ens espanta tant que no podem visualitzar-lo, no avancem ja que fer-ho suposa mirar el que hi ha al davant nostre i imaginar cóm ens agradaria que fos. I no ho fem perquè això implica formular desitjos i construir un marc per disenyar-hi a dintre cóm ens agradaria que fos el nostre futur. Però tenim por i creiem que no podem escollir.

MIRAR SEMPRE CAP EL FUTUR. LES FUGIDES ENDAVANT

A vegades en lloc de mirar sempre enrere ho fem al inrevés, mirem sempre endavant, però no tant per mirar cap el futur, sino perquè no podem mirar tranquilament al passat, ja que si ho fem ens entristim per tot el que creiem que hem perdut i fugim d'aquesta natural i comprensible tristor que comporta deixar coses enrere perquè creiem que no la podrem suportar. El problema és que d'això no en solem ser conscients, i si algú ens pregunta cóm estem direm que molt bé perquè ho creiem sincerament. Però en realitat tampoc estem escollint perquè tenim por a la tristor i por de que el temps passat ens impedeixi tenir la serenor necesaria per mirar el futur amb una ilusió realista i llavors mirem al futur només per la necessitat de fugir endavant. I diem: "s'ha de mirar endavant, no pensem en el passat", però estem atrapats en una idea de futur que tampoc ens permet imaginar-lo tal cóm ens agradaria, perquè està determinat per la nostra necessitat de fugir del passat per no sentir-nos tristos.

 

MIRAR ENRERA PER PODER MIRAR ENDAVANT. LA SERENOR

Hi ha una manera millor d'afrontar els canvis i les pèrdues que comentarem seguidament.

Quan mirem el temps passat i recordem les coses bones, és lògic i saludable que les enyorem i que a vegades ens posem tristos, però hem d'aprendre a tolerar aquesta tristor saludable i no posar-nos-hi d'esquena perquè si no sen's girarà en contra. Us preguntareu: Per què mirar enrere? Hi ha una bona raó: Que tot el que hem viscut ha tingut i té un sentit millor o pitjor, i és molt important recuperar-lo en la nostra memoria ja que forma part de la nostra vida,i a més a més perquè un bon futur depén d'això. No és bó negar-nos a mirar tot el que hem viscut, com tampoc ho és negar-nos a sentir les emocions que hi estàn asociades. Quan ho fem és perquè no ens adonem que sóm qui sóm gràcies a la nostre història i el nostre passat.

Per poder formular cóm volem que sigui la nostra vida futura, és imprescindible donar-li un lloc al nostre passat, mirar-lo amb tendresa i donar-li el sentit que creiem que té. Per fer-ho haurem de saber enyorar-ne sense drames les coses bones perquè ens serviràn com punts de referència i ens senyalaràn un camí a seguir de cara al nostre futur, i també les menys bones, perquè si en fem una bona lectura i en podem aprendre lliçons, això ens farà més forts de cara als canvis i davant d'aquesta nova etapa.
Aquesta és la millor manera de conquerir una bona jubilació.

Podem fer un altre exercici que ens ajudarà a aclarir-nos:

Allò què ens aportava el que deixem enrere, era molt important per nosaltres?

Quines coses podem rescatar del passat que són punts forts i que ens poden ajudar en el present i en el futur?

I quines coses han estat punts febles en el passat de les que en podem aprendre eines per convertir-les en punts forts que també ens poden ajudaren de cara el futur?

 

10 CONSELLS PER AFRONTAR BÉ LA JUBILACIÓ

Si encara no ens hem jubilat però tenim la jubilació a prop, començar-nos a mentalitzar i pensar còm volem que sigui.
Contestar les preguntes que hi ha en aquest article, ens ajudarà veure cóm estem vivint la jubilació i ens senyalarà els punts forts i els punts febles al respecte.

Si ja ens hem jubilat:

1- No acomodar-nos a no fer res. No pasar-nos el dia sense sortir de casa o mirant la tele.

2- Si estem desmotivats, aprofitar els nostres coneixements per ajudar als altres.

3- Buscar coses a fer que tinguin sentit per nosaltres, que ens facin gaudir i que ens donin autoreconeixement.

4- Dedicar part del nostre temps a les aficions que tenim i a les que abans no ens podiem dedicar.

5- No deixar de banda les nostres relacions, ja que ens relacionarem menys amb els companys de feina.

6- Buscar nous amics a través de les noves activitats que fem.

7- Pendren's amb paciència la relació de parella ja requerirà d'una nova adaptació a l'haver de passar més de temps junts.

8- No tancar-nos en nosaltres mateixos.

9- Evitar la soledat.

10- No quedar-nos atrapats en l'inmovilisme i fer coses que comportin moure el cos per mantenir la nostra salut física.