L'autoestima és el judici de valor que fem en relació a la percepció de la nostra pròpia vàlua.
Aquesta percepció s'acompanya d'imatges, pensaments i judicis en vers la nostra persona, i determina la nostra manera de ser, d'actuar i de relacionar-nos. L'autoestima està en funció de la imatge que tenim de nosaltres mateixos, i aquesta autoimatge és la que mostrem als altres quan ens hi relacionem.
Si la percepció que tenim de nosaltres mateixos és bona i estem contents dins la nostra pell, gaudirem d'una alta autoestima i tendirem a ser constructius i vitals; si no ens agradem gaire i la valoració global que fem de la nostra persona deixa molt que desitjar, tindrem una autoestima baixa que ens farà patir i ens impedirà identificar i desenvolupar tot el nostre potencial.
La percepció i l'autoimatge que tenim de nosaltres mateixos està en funció del criteri que hem construït i que està condicionat per tres factors fonamentals:
- El tipus de criança i educació que hem rebut a la família i a l’escola, i també els referents que hem tingut i que, entre altres factors, conformen la nostra personalitat.
- La interiorització dels missatges culturals i socials vigents en el nostre entorn que dependrà d’una escala de valors determinada, i que són sense cap mena de dubte, sempre qüestionables.
- L'èxit que hem anat assolint a la vida, i totes aquelles coses i situacions que hem conquerit i de les que ens sentim orgullosos perquè ens han ajudat a créixer.
CRIANÇA I EDUCACIÓ, CÔM ES CONSTRUEIX LA IDENTITAT
Bases de l'autoestima
Des que naixem les nostres experiències estan mediatitzades per altres persones. El mon que percebem és el que ens mostren les persones del nostre entorn, i la imatge que poc a poc construïm de nosaltres mateixos, dependrà de la visió i els missatges que ens transmeten les persones més properes.
A les primeres etapes de la vida, els missatges ens arriben a través del cos, sobretot a través de com som alimentats, acaronats i cuidats. A aquests missatges corporals poc a poc se'ls hi sumen els verbals, com ens parlen, les paraules que s'utilitzen per referir-se a nosaltres, el que ens diuen i també, el que esperen de nosaltres.
El vincle afectiu que s'estableix entre la criatura i la persona que la cuida es coneix com "apego". En les relacions d'aquest apego s'adquireix, o no, la seguretat emocional bàsica que ens permetrà confiar en nosaltres mateixos.
A mesura que els nens creixen aprenen noves capacitats, com caminar, parlar, jugar, i es van diferenciant els uns dels altres i sent més autònoms. Tot i així seguiran necessitant l'atenció i el reconeixement de qui els cuida.
Amb l'entrada a l'escola el concepte d'un mateix s'amplia i s'enriqueix mitjantçant les noves relacions i les noves exigències. Es van interioritzant noves normes i augmenta la percepció de les pròpies habilitats, capacitats, i interessos.
L'adaptació als nous companys, i la imatge que ells tinguin i ens retornin de nosaltres, anirà conformant la nostra identitat, i anirà configurant una autoimatge determinada.
A l'adolescència ens anem formant una idea més completa de nosaltres mateixos. La identificació amb el grup d'edat i la valoració i el reconeixement del grup d'amics agafaran més rellevància en la mesura que necessitarem agafar distància emocional del pare i de la mare, per anar deixant enrere l'etapa de la infantesa.
En aquesta etapa es produeixen canvis fisiològics, i endocrins que influeixen en la personalitat i en les relacions. Aquests canvis son tant ràpids que moltes vegades preocupen no tan sols als adolescents, si no també als seus pares.
Sovint el cos es converteix en motiu de conflicte en tot allò que està lligat a la imatge externa i interna, i a tal com la percep cada jove.
Tots aquests canvis incideixen sobre l'autoestima d'aquest moment evolutiu.
En la vida adulta, el valor que ens atribuïm no dependrà tant de l'apreciació externa, com de la pròpia valoració subjectiva. Tot i així, i a mesura que evolucionem, anem passant per períodes de inestabilitat davant les noves exigències laborals i familiars, o conflictes amb les nostres relacions i amb la parella.
MISSATGES CULTURALS
Els missatges culturals funcionen com una guia que ens diu com hem de ser i d'actuar, cap on hem d'anar i què és, suposadament, allò millor per nosaltres.
Generalment quan som joves tenim criteris poc clars sobre nosaltres mateixos i sobre la vida, perquè estem construint la nostra identitat i això ens fa sentir insegurs, ja que observem i comparem diferents actituds i opinions de les persones del nostre entorn i generalment encara no sabem massa clar, ni qui som ni el que volem.
Quan ens sentim insegurs, moltes vegades, tenim pressa per trobar solucions als nostres dubtes i cerquem una certa seguretat. Quan ens sentim confusos, ens escoltem poc a nosaltres mateixos i per sortir d'aquesta confusió, solem adherir-nos als missatges culturals que predominen en el nostre entorn cultural i que estan molt valorats socialment.
Els missatges culturals provenen de patrons socials que estableixen unes determinades normes i valors en relació als pensaments, les actituds i els comportaments d'una col•lectivitat, i solen estar vinculats a un tipus determinat de ideologia que, no sempre, però si a vegades, margina i exclou les diferències, que són assenyalades com no vàlides i fora de "la norma" establerta i reconeguda convencionalment.
Si una persona o grup de persones mostra actituds diferents de la majoria reconeguda i valorada, aquest grup o persona sol quedar automàticament marginat o estigmatitzat, i per tant exclòs del grup que mostra un comportament "homogeni" que no surt de la "norma" ni expressa la seva individualitat. En aquesta situació és molt més difícil afirmar i mantenir el propi criteri, ja que no està reconegut per la majoria. Això pot comportar una sensació d'inseguretat que ens fa dubtar d'allò que pensem, malgrat sigui del tot coherent.
Les diferències de pensament, d'actitud i comportament entre persones de la mateixa i de diferents cultures aporten una gran riquesa, perquè la diversitat augmenta la perspectiva de les coses i ens obre vies per descobrir noves alternatives a vells problemes, però aquest pensament pot no ser necessàriament compartit.
NECESSITAT DE RECONEIXEMENT
Una de les necessitats més importants de les persones és la necessitat de reconeixement. Que aquesta necessitat estigui coberta és una de les condicions principals per adquirir una bona autoestima.
Si de petits i de joves no hem rebut un grau suficient de reconeixement del nostre entorn, que ens hagi permès interioritzar-lo per estimar-nos i sentir-nos raonablement segurs i forts, difícilment gaudirem d'una bona autoestima, però si més no, és segur que podem treballar per a conquerir-la.
L'autoestima és una qüestió de grau, lluny de dramatismes, tenir una baixa autoestima no és determinant, si no reversible, i podem aprendre a millorar-la o a construir-la.
CARACTERÍSTIQUES D'UNA PERSONA AMB ALTA AUTOESTIMA
- Està disposada a defensar les seves idees i valors, que pot modificar si l'experiència li mostra que està equivocada.
- Confia en el seu propi criteri sense sentir-se culpable encara que sigui qüestionada per una altra persona.
- Té confiança en la seva capacitat de resoldre problemes.
- Demana ajuda quan la necessita.
- No es considera ni superior ni inferior a les altres persones.
- No es deixa manipular, tot i que està disposada a col•laborar.
- Reconeix i accepta les pròpies emocions i sentiments tant positius com negatius, i els expressa.
- Gaudeix amb activitats variades i prova coses noves.
- Respecta les opinions dels altres encara que no les comparteixi.
CARACTERÍSTIQUES D'UNA PERSONA AMB BAIXA AUTOESTIMA
- Sol ser molt autocrítica, això la porta a sentir-se insatisfeta amb ella mateixa.
- Té sovint sentiment de culpabilitat perquè creu que sol fer les coses malament.
- Té molta por a equivocar-se i això l'impedeix fer coses noves.
- És molt sensible a la crítica dels altres i se sent fàcilment atacada.
- Té una excessiva necessitat e complaure i li costa dir "no".
- Mostra un alt grau d'autoexigència i se sent molt malament quan les coses no li surten com esperava.
- Tendeix a sentir-se deprimida, i això la porta a veure les coses més complicades del que són.
PER QUÈ ÉS IMPORTANT CONQUERIR UNA BONA AUTOESTIMA
- Per construir un criteri propi que ens ajudi a viure a través de la pròpia perspectiva de la vida, i no des de la dels altres.
- Per aprendre a conviure amb l'ambigüitat que comporta la vida i a encarar les seves contradiccions sabent que hi són.
- Per no adherir-nos a veritats absolutes que només ens donaran una sensació de pseudo-seguretat, i que si no podem qüestionar, ens portarà a radicalitzar les nostres posicions.
- Per aprendre a qüestionar la nostra actitud quan sigui necessari.
- Per no dependre de pensaments, actituds i comportaments que no són nostres i que no ens ajudaran a madurar.
- Per aprendre a obrir-nos a un veritable diàleg des de les diferències.
- Per enriquir-nos i agrair tot allò diferent i nou que ens ofereixen els altres, tant lluny a vegades de la nostra manera de veure i de viure.
- Per aprendre a no tenir por a la llibertat de pensament, i per tant a la vida.
Quan tenim en compte tots aquests factors i els fem créixer, estem treballant pel nostre benestar i pel dels altres, propiciem l'autoestima i l'estima en vers els altres, i estem fent prevenció de la nostra salut mental i de la del nostre entorn.
