Atrapats en l'autoexigència

 

 

La connotació que té cultural i popularment el concepte d'autoexigència, no es sol correspondre amb la que tenim els professionals de la salut que treballem per millorar aspectes de la personalitat que s'expressen a través de la conducta i que són moltes vegades limitants per les persones.

 
Es sol donar a l'autoexigència un sentit positiu en tant que s'associa a l'esforç, a la voluntat, a la constància i a la peristència en conquerir quelcom que ens proposem. Però aquest sentit que se li dóna i que recull aspectes importants i positius del concepte, deixa a fora els factors més perjudicials que fan de l'autoexigència un patrò de comportament poc saludable que camina partint del patiment generat per una baixa autoestima cap un estrès que acaba desembocant en problemas de salut.

 

CONÈIXER ELS PROPIS LÍMITS

 

Moltes vegades volem fer les coses ben fetes i ens esforcem perquè així sigui, i això està bé, és la manera de tenir projectes i evolucionar. El problema el tenim quan pels motius que sigui volem anar més lluny de les nostres possibilitats reals i assolir fites inaccessibles més enllà de la lògica, tot i que potser d'altres ho hagin aconseguit. Potser us preguntareu on està la frontera entre el que ens agradaria i el que podem fer.

En primer lloc haurem de tenir en compte els nostres coneixements i capacitats envers allò que volem conquerir, però també les nostres forces: capacitat de treball, de gestió, facilitat per delegar, i els nostres recursos psíquics i físics en funció del que volem aprendre.

La línia que separa el que podem abastar i el que no, no és rígida ni inamovible, ja que si no, no podríem avançar, però a vegades nosaltres mateixos la convertim en una barrera si ens proposem quelcom inaccessible. Ben bé pot ser una línia d'una certa amplada. Cóm podem localitzar-la? De fet, és una zona intermèdia plena de oportunitats potencials que està situada entre els nostres desitjos i la nostra realitat. El secret està en explorar-la i anar identificant les nostres possibilitats reals davant d'un repte, i això requereix un mínim d'autoconeixement que ens servirà per identificar sense por quins són els nostres límits reals, perquè si no ho fem, els podem convertir en limitacions i això ens impedirà avançar i construir.

Allò important no és aconseguir el màxim, sinó el millor possible dins les nostres possibilitats reals.

 

TRETS DE LA PERSONA AUTOEXIGENT

Baixa autoestima
Perfeccionisme
Desconeixement dels propis límits
Necessitat de reconeixement
Necessitat de control
Inseguretat
Distorsió de l'autoimatge
Dificultat en la presa de decisions
Dificultat en tolerar els canvis
Excessiva previsió i planificació
Manca de tolerància a la frustració
Sentiment de culpa
Por al fracàs
Por al descontrol
Manca d'empatia
Insatisfacció crònica
Problemes de relació amb els altres
Dificultat per delegar

 

CÓM ACTUA LA PERSONA AUTOEXIGENT

BAIXA AUTOESTIMA

 

L'autoexigència causa força patiment, ja que la persona autoexigent està sempre lluitant amb un imponderable que és  el límit del domini sobre si mateix. Confon allò inaccessible en accessible, converteix els seus reptes en obligacions i acaba sent una esclava d'ella mateixa ja que no coneix els seus propis límits. I no els coneix perquè parteix d'una baixa autoestima que intenta augmentar a tota costa, però d'una manera errònia, demostrant-se i demostrant que pot amb tot el que es proposa, labor abocada al fracàs ja que parteix d'una idea il·lusòria que no ha contrastat amb la realitat. Recordeu el compte de la lletera.

La seva autoimatge es mou en dues direccions que semblen contradictòries però que funcionen com complementàries: una que parteix de la seva baixa autoestima i que el porta a la voluntat de ser "el millor" en el que es proposa, a demostrar-se que pot amb tot el que emprèn i que va més enllà que les altres persones, cosa que té com objectiu la valoració d'ell mateix. I l'altre, parteix de una autoimatge  idealitzada  que utilitza com a prototip de cóm li agradaria ser, però que l'allunya d'ell mateix i  que va lligada a la necessitat i recerca de reconeixement.

ÀMBIT LABORAL

 

La persona autoexigent no accepta la idea de que no pot amb moltes de les coses que s'ha proposat ja que acceptar-ho implica asumir que per a ell també hi ha límits com per a tothom i conèixer-los l'enfrontaria amb el seu sostre. En lloc d'això s’instal·la en una falsa il·lusió que confon amb realitat.

Mitjançant el  perfeccionisme intenta controlar els seus actes imposant-se una autodisciplina fèrria de la qual se’n sent molt responsable, culpant-se si no la compleix; tasca difícil ja que està subjecte a la previsió i planificació de tot el que fa, cosa que executa amb una minuciositat més enllà d'allò raonable.

La seva actitud perfeccionista, sinònim de control regeix els seus propòsits i els seus actes, que ha d'anar revisant reiteradament , cosa que li fa perdre molt de temps i eficàcia. Aquesta inseguretat davant dels possibles errors, li dificulta prendre decisions, tolerar els canvis i disminuir la capacitat d'experimentar ja que no sap com gestionar la por a la incertesa. Per neutralitzar aquesta por utilitza com a "prevenció" una sèrie de mecanismes de control desmesurats dels que n'és esclau i que dirigeixen i bloquegen la seva vida professional i personal.

Hi ha una manca molt important d'autoacceptació, es valora pel que fa i no pel que és, i està convençut que les altres persones pensen el mateix que ell, supòsit que li produeix un gran malestar i l'esperona a seguir esforçant-se sense treva.

Li costa delegar, perquè al no confiar en ella mateixa, tampoc confia en que els altres facin bé la feina si no la pot controlar, i això el posa en una situació de sobrecàrrega laboral que li produeix un d'estres que no pot gestionar adequadament, i on arriba a través d'un sentiment de frustració i impotència.

Es jutja contínuament, cosa que alimenta la seva inseguretat i la seva necessitat de control en vers les coses que fa per comprovar si estan ben fetes. Aquesta seqüencia de comportament el fa entrar en un bucle obsessiu que desencadena l’estrès i desenvolupa símptomes psíquics i físics.

 

ÀMBIT DE LES RELACIONS

 

Les relacions en resulten afectades, tant les d'amistat, com la de parella i la dels fills  ja que aquest control excessiu, que actua com "una mesura preventiva" davant la por al descontrol, interfereix les seves emocions, que no troben lloc en el seu mon intern per ser sentides i expressades. De fet, la relació que resta més desajustada és la que té amb si mateix.

La necessitat de ser valorat i de no decepcionar als altres el porta a "no saber dir que no" quan li demanen quelcom; se sol comprometre amb coses a les que no pot arribar per manca de temps i de forces, però que ilusoriament imagina que si. El resultat és justament el contrari al que pretén, ja que acaba decepcionant als qui havien posat expectatives en ell i per qui finalment acaba no sent creïble. 

La capacitat d'empatia sol estar minvada, ja que comporta posar-se en el lloc de l'altre i intentar sentir o pensar el que l'altre sent i pensa, però en aquest cas, en estar les emocions parcialment bloquejades, el feed-back relacional està desactivat i la comunicació s'estableix des de la vessant més racional. D'altra banda sol tractar a les altres persones amb exigència ja que perceb en els altres les propies "mancances". 

ÀMBIT DE LA SALUT

La manca de tolerància a la frustració davant de la idea d'equivocar-se no li permet tolerar-se el mínim error, i la manca d'acceptació de si mateix retroalimenta l'actitud perfeccionista i d'autorevisió constant que acaba sent obsessiva i que el remet a una insatisfacció que es cronifica amb el pas del temps.

L'estres generat per la sobrecàrrega que s'autoimposa tant física com emocionalment i que té com objectiu aconseguir superar-se contínuament sense permetre´s gaires satisfaccions, el porten a una situació límit que compromet les seves necessitats biològiques més bàsiques com les de descansar i dormir. Aquestes necessitats no són percebudes com una cosa important, ja que la persona autoexigent no sol percebre els senyals corporals que utilitza el cos per avisar-nos de les seves necessitats, de fet es com si tinguès el termostat espatllat, i finalment el cos es tractat com quelcom que no necessita massa cura.

 

Tot això compromet la seva salut, i si l'estrès persisteix i no troba la manera de gestionar-lo acaba desenvolupant símptomes que poden avocar en malalties.

Símptomes psíquics:

- Ansietat
- Atacs de pànic
- fòbies
- Depressió
- Angoixa
- Esgotament mental

Símptomes físics:

- Contractures
- Fibromiàlgia
- Migranyes
- Trastorns gastro-intestinals
- problemes coronaris

 

QUÈ PODEM FER SI SOM PERSONES AUTOEXIGENTS


Començar a treballar per augmentar l'autoestima

Aprendre a posar limits perquè la valoració de nosaltres mateixos no depengui del que fem pels altres ni del nostre perfeccionisme.

Identificar els propis límits i contrastar-los amb el que volem emprendre, per partir d'una base sòlida i realista.

Identificar els àmbits en els que som autoexigents per veure quines són les nostres inseguretats i punts febles.

Entrenar-nos per aprendre a tolerar i gestionar la frustració.

No donar tanta importància al resultat del que emprenem sino al sentit que té per nosaltres.

Aprendre a delegar per evitar l'estrès.

Aprendre a identificar i expressar les nostres emocions per millorar les relacions.

Intentar posar-nos en el lloc dels altres per crear empatia.

Buscar temps d'oci per fer coses que ens agradin, i donar-nos satisfaccions.

Si tot i així no hi trobem millora, recomanem demanar ajut a un professional