A partir d'avui a Barcelona s'inaugura el Barcelona Mobile World Congress 2016. Aquest fet ens porta a reflexionar al voltant de com ens afecta la utilització de la nova tecnologia, ja que fàcilment gaudim de l'adquisició de tot tipus d'aparells de nova generació.
Els que ens ocupen, però, són els que tenen la "facultat" de tenir-nos pendents a tota hora i als que estem enganxats com si fos una segona pell.
Per què ens costa tant deixar el mòbil a casa tranquil·lament o no mirar el WhatsApp sense que ens agafi un cobriment?
Anant pel carrer, crida l'atenció aquesta escena quotidiana, ara normal però abans desconeguda d'un grup de joves connectats cada un al seu mòbil, però desconnectats entre ells. O una parella passejant o sopant en un restaurant parlant cada un amb una altra persona.
Un ritme accelerat
Actualment el nostre entorn no propicia la capacitat d’aprendre a esperar. Vivim immersos en un ritme de vida frenètic on tenir temps per a nosaltres és una proesa. Tot transcorre vertiginosament. Els imputs informatius són tan elevats que quan hem de processar tot el que ens arriba i quedar-nos amb el que ens interessa, ens saturem i tenim dificultat per discriminar-ho.
S'imposa la cultura d'allò immediat, ho volem tot de seguida. Ens costa esperar i la tolerància a la frustració que ens suposa està arribant a cotes cada vegada més baixes. Això minva la nostra capacitat d'afrontar els obstacles, perseverar en allò que volem conquerir i, per tant, no possibilita la sensació de seguretat que ens proporciona adonar-nos-se'n dels recursos que tenim quan lluitem per aconseguir el que ens proposem a la vida.
Estar connectats
- Quan diem que "volem desconnectar... sabem de què?
- Què ens suposa estar connectats? De veritat hem pensat si volem estar-ho d'aquesta manera?
- O es una necessitat que ens hem creat i de la que podríem prescindir en certa mesura?
- La utilització que fem del mòbil, ens afavoreix o ens limita?
Potser estem hiperconnectats a un ritme massa ràpid que no ens deixa "connectar amb nosaltres mateixos" i això ens impedeix reflexionar sobre el sentit que té les coses que fem.
És clar que les noves tecnologies ens han aportat moltes avantatges respecte a la rapidesa en les comunicacions, i això comporta una millora evident en processos vinculats a molts sectors de la nostra societat. Però, més enllà d'això i de la possibilitat de conèixer i interactuar amb altres persones que no hauríem conegut de no ser per aquest fet, ens hem preguntat si això millora la gestió i qualitat del nostre temps i sobretot cóm influeix en la qualitat de les nostres relacions?
Dependència o addicció al mòbil
OBSERVEM
La diferència entre dependència i addicció és una qüestió de grau. La dependència ens coarta parcialment la possibilitat d'escollir lliurement i dificulta la presa de decisions per la influència que té en nosaltres l'objecte del que depenem, però no condiciona la nostra vida en un grau extrem. L'adicció, en canvi, condiciona fortament moltes àrees de la nostre vida i minva substancialment la llibertat d'elecció, ja que hi estem supeditats com una forma d'esclavatge.
Quan, per la raó que sigui, hem de prescindir del mòbil, com ens sentim?
Ens posem nerviosos però podem funcionar en el dia a dia sense estar pensant contínuament que no el portem al damunt? Ens provoca ansietat o angoixa i sabem que no marxarà fins que no el recuperem?
L'angoixa que sentim és tan forta que ens obliga a canviar els nostres plans per a recuperar-lo?
Tot i que és veritat que aquesta dependència o addicció pot crear símptomes com els que hem descrit, aquests, no van lligats únicament a la forta vinculació al nostre estimat aparell.
El que aquests símptomes posen de manifest és una actitud de dependència que ja existia de forma latent en una persona i que s'expressa mitjançant el mòbil, però que també es podria expressar per exemple en una relació personal, la necessitat d'estar contínuament treballant o de portar al damunt una cua de conill perquè pensem que ens porta sort.
La dependència no es refereix a l’objecte, persona o situació de les quals depenem, sinó a la forma que tenim d'establir les relacions amb l'entorn i amb nosaltres mateixos.
Per què depenem?
Quan depenem d'alguna cosa, és perquè li atribuïm un valor afegit que l'objecte, persona o situació no té per si mateix, i aquest valor afegit ens dóna seguretat. És per això que si n’hem de prescindir ens posem nerviosos, perquè tenir-lo a prop i poder utilitzar-lo ens tranquil·litza i ens fa sentir segurs, de la mateixa manera que ens podria tranquil·litzar un amulet.
L'anomenada nanofòbia és, doncs, un símptoma derivat d'una necessitat o carència no identificada, que es canalitza a través del mòbil però que no ens explica per si mateixa la causa d'aquesta dependència.
El mòbil és, la punta d'iceberg, la part evident d'un problema de dependència l'origen del qual pot ser molt diferent per cada persona que la pateix.
Observacions:
LA DEPENDÈNCIA O ADDICIÓ:
-ENS MOSTRA LA MANERA QUE TENIM DE RELACIONAR-NOS AMB L'ENTORN.
-NO DEPEN DE" L'OBJECTE ESCOLLIT" PER CANALITZAR-LA SINO DE LA FORMA COM L'UTILITZEM I CÓM ENS HI VINCULEM
-ESTÀ RELACIONADA AMB UNA NECESSITAT QUE ENCARA NO HEM DESCOBERT, QUE EN NO ESTAR IDENTIFICADA ENS FA SENTIR INSEGURS.
-ÉS UNA FORMA D'ESCLAVATGE EN EL QUAL ESTEM SOTMESOS.
-POSA EN EVIDÈNCIA LA DIFICULTAT D'ADQUIRIR UN CRITERI PROPI QUAN HEM DE PRENDRE DECISIONS.
CONDICIONA MOLT LA NOSTRA LLIBERTAT D'ELECCIÓ.